HISTÒRIES METROPOLITANES
L’eterna espera del Venus, l’edifici maleït de la Mina
Després d’anys de lluita, els veïns del degradat macrobloc van aconseguir al febrer que la Generalitat canviés de plans i tornés al compromís inicial d’enderrocar el bloc i reallotjar els veïns, però nou mesos després de la firma el dificultós pla no aconsegueix arrencar
Després de recórrer els 73 barris de Barcelona en la sèrie ‘Hi havia una vegada al barri’, EL PERIÓDICO comença a Sant Adrià un nou viatge setmanal per diferents enclavaments de l’àrea metropolitana, més enllà de les fronteres administratives de la capital catalana
A Paqui Jiménez la defineixen sempre com una dona forta perquè ho és, però, malgrat la resiliència, tants anys de lluita es noten, i aquesta dona batalladora i menuda, portaveu i ànima de la tenaç lluita de l’edifici Venus, està cansada. Ja són molts anys. Massa. Al preguntar-li a la terrassa del seu bar, al cor de la Mina, sobre la seva principal demanda avui, el novembre del 2021, no dubta un segon la resposta. «Que ens treguin; que ens treguin ja d’aquí, que són 22 anys en aquesta ratera», diu evidenciant l’absurditat de la pregunta. Després de l’aclaparadora victòria judicial i, sobretot, social –la campanya de guerrilla comunicativa Objectiu Venus va aconseguir col·locar la injustícia d’aquesta comunitat en l’agenda política i mediàtica– van aconseguir que el febrer passat, just abans de les últimes eleccions catalanes, la Generalitat canviés d’opinió i tornés al pla inicial: enderrocar el macroedifici. Una operació complexa que no sembla avançar, per a desesperació dels seus habitants.
«Que ens treguin; que ens treguin ja d’aquí, que són 22 anys en aquesta ratera»
Paqui Jiménez, veïna del bloc Venus
Al passar per l’àmplia plaça dura, duríssima, davant l’imponent bloc Venus, encara dret i, el pitjor, sense data de demolició, Jiménez saluda carinyosa totes les veïnes amb qui es creua. Aquestes se li acosten, ‘la Paqui’ és una institució al barri, i hi comparteixen els seus mals. «Ahir una altra vegada se’n va anar la llum», li diu una, preocupada també per les inundacions a l’escala cada cop que plou. «L’altre dia l’aigua arribava fins aquí. Ni amb una zòdiac es podia passar. I així, sempre», explica entrant en una de les porteries de l’immens edifici fins a un desolador celobert des d’on es veuen les entranyes de la degradada finca. «Mira, aquestes fustes les hem posat els veïns perquè cap nen caigui per les finestres dels replans al celobert, perquè es trenquen els vidres i el consorci no els canvia», lamenta Jiménez, que insisteix en la necessitat de posar-se a treballar ja per agilitar el reallotjament.
«Que comptin amb nosaltres»
Una de les preocupacions d’aquesta activista veïnal són les moltes veïnes grans, per qui cada any tancades al Venus és un món. «I penso molt en totes les que ja no hi són i les que avui encara hi són, però no arribaran a veure l’enderrocament», prossegueix la dona amb el mòbil a la mà, sempre a punt.
«Esperem que comptin amb nosaltres quan comencin a treballar en el reallotjament. Les realitats del bloc són molt complexes i plurals i s’ha d’estudiar cas per cas, però, de moment, de reunions no n’hi ha. Jo truco per preguntar com va la cosa i m’agafen el telèfon, però ja està», apunta impacient –amb raó– Jiménez, que remarca la necessitat que comenci a tirar endavant ja –nou mesos després de la firma– l’oficina tècnica per estudiar la dura realitat de les 180 famílies afectades. Aquesta encara no existeix perquè al concurs convocat per gestionar-la es va presentar una única empresa que, segons el Consorci del barri de la Mina, no reunia els requisits, i va quedar desert.
Des de la Conselleria de Drets Socials de la Generalitat –departament que lidera el pla– apunten que «tal com preveu la llei de contractes del sector públic quan queda desert un procediment obert, el Consorci pot iniciar la tramitació d’un procediment negociat, que és la via més ràpida per poder adjudicar el servei de l’oficina tècnica». No s’atreveixen a posar nous terminis vista la situació, ja sumen massa retards. Sí que asseguren que, malgrat no disposar encara d’oficina per posar en marxa el complex procés, des de Drets Socials ja han nomenat els vocals que li corresponen.
«No es tracta només del Venus, els problemes del bloc Venus impacten tota la Mina»
Josep Maria Monferrer, activista veïnal
«Ens hem posat en contacte amb la gerència del consorci, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, així com amb la representant ciutadana del barri de la Mina [la Paqui] per comunicar-los la predisposició de continuar els treballs iniciats. Quan tots els actors implicats hagin nomenat els seus membres representants, es procedirà a la convocatòria dels òrgans de governança del Consorci de la Mina», tanca la seva explicació la mateixa veu del departament deu mesos després de l’aprovació del Pla de gestió del bloc Venus (2021-2026).
Afectació a tot un barri
A pocs metres del sempre freqüentat bar de ‘la Paqui’, a l’Arxiu Històric de la Mina, Josep Maria Monferrer, una altra institució al barri, recull les làmines d’una mítica exposició sobre la història de l’estigmatitzat enclavament; una història marcada per l’abandonament institucional. L’aparador principal del discret local de la cantonada que acull l’arxiu –al costat de l’oficina de Correus, amb una notable cua a la porta, com a qualsevol altre barri– una gens discreta lona groga crida l’atenció del passejant. «Lluitem per la nostra dignitat. La Mina, urbanísticament cobejada i socialment abandonada», es llegeix en unes enormes lletres majúscules. «No es tracta només del Venus, els problemes del Venus impacten en la resta del barri, i solucionar el Venus tindria un impacte positiu a tot el barri», recorda Monferrer, historiador, mestre jubilat i líder veïnal de la Mina, reconegut amb la Creu de Sant Jordi l’any passat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
