▾ .com .cat
Barcelona
Sant Antoni i la porqueria que va venir amb la superilla

Debat sobre la neteja a la ciutat

Sant Antoni i la porqueria que va venir amb la superilla

L’entorn del mercat ha guanyat vida ciutadana amb la recuperació de l’espai que abans era per al cotxe, però més gent al carrer i durant més temps, en aquesta ciutat, equival a més brutícia

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Davant la qüestió sobre si temia que aquell carrer, abans reservat als cotxes i ara més destinat al gaudi veïnal, es convertís en epicentre de ‘botellons’ i xivarri, el regidor de Sant Martí, David Escudé, va dir que l’ajuntament no deixarà «en cap cas de transformar la ciutat» per por d’efectes col·laterals poc desitjats. Ho va exposar dimecres a la nova plaça guanyada a l’asfalt a Almogàvers amb Zamora. En aquest acte, com sol passar amb tot el que té a veure amb la filosofia de les superilles, es va posar l’exemple de Sant Antoni. En aquell Eixample que toca amb l’antiga Barcelona emmurallada, la transformació del mercat i l’expulsió de l’automòbil, a més del nou aspecte urbanístic, ha multiplicat l’ús ciutadà de l’espai públic. I això, com era d’esperar, ha generat més brutícia, per això l’entorn de la llotja és un dels punts de la ciutat en els quals s’intervé de manera prioritària en el pla de xoc destinat a netejar la ciutat.

De la mateixa manera que els carrers amb més trànsit són els que acumulen més sinistres (per això utilitzem malament el concepte de ‘punt negre’), els enclavaments de la ciutat amb més presència ciutadana també són els que es veuen més desgastats. Per això el manteniment de la via pública s’haurà d’adaptar a la transformació urbanística que el consistori té entre mans, amb el desig que el 2030, un de cada tres carrers de la trama Cerdà tingui un aspecte semblant al que l’any vinent es començarà a pinzellar a Consell de Cent, on tot serà vorera, es plantaran més arbres i s’instal·laran més bancs i llocs per estar-s’hi. La ciutat per a les persones, si és que acaba succeint, suposa passar més temps al carrer com a passejants, de la mateixa manera que obrir nous carrils per a cotxes en una avinguda o una autopista és una invitació a conduir. I si no hi ha un canvi cultural important, això xocarà amb l’incivisme. Barcelona, perquè així ho decidiran els seus ciutadans, estarà encara més bruta.

«Alta ocupació»

Un portaveu municipal afirma que l’elecció de Sant Antoni en aquest top 10 de punts per resoldre en matèria de neteja s’explica per l’«alta ocupació i per les zones d’estada». «La presència del mercat també fa que passi més gent per aquí; a més, es tracta d’una àrea amb contenidors perimetrals i poden aparèixer residus que requereixen la presència d’equips de repàs». Les brigades, de fet, ja han començat a actuar en aquest sector de la ciutat, on a més s’han esforçat en la neteja d’elements de mobiliari urbà.

En un dels bancs descansa Marcos, un home ja jubilat que viu unes illes més enllà però que ve aquí perquè li agrada «veure com passa la gent». Va enviduar fa dos anys, va passar un confinament molt cru i sortir al carrer li dona la vida. «Pot ser que hi hagi més brutícia, però si et quedes aquí una estona, t’adones que les escombraries no apareixen soles. Els joves deixen el plàstic de l’esmorzar, la gent tira els cigarros fins i tot als parterres i fixa’t en les pintades. ¿Què posa allà?, ¿per què fan això?». Assenyala la firma d’un grafiter (‘tag’, com en diuen ells) en una persiana abaixada, però també és habitual veure’ls als bancs, a les entrades dels aparcaments i a les caixes de la companyia elèctrica. Potser ajuda, o no, la figura de l’informador en matèria de neteja de la ciutat que ahir va començar a desplegar-se pels barris.

Notícies relacionades

Els arbres més plens de burilles solen ser els que estan al costat d’un equipament, una boca de metro, una parada de bus, un teatre o un cine. Els testos urbans fan de cendrer per als que s’acaben el cigarret abans d’entrar en un lloc on no està permès fumar. Sant Antoni no és cap excepció. Aquest diari ja va comptabilitzar al març més de 100 cigarros consumits en un escocell al costat del mercat. I la cosa no ha millorat gaire set mesos després. La paperera no queda lluny, però l’hàbit de llançar-lo a terra està tan interioritzat com el de sortir del semàfor amb la moto quan encara no està verd. Però no pateixin, que el regidor de Transició Ecològica i Emergència Climàtica, Eloi Badia, va dir fa un parell de dies que no està previst posar-se més dur amb les sancions vinculades a l’incivisme.

Un treballador de neteja que passa pel carrer del Parlament creu que perseguir l’infractor no seria tan mala idea: «Doncs de vegades crec que multar és l’única opció. Massa sovint tiren burilles davant dels nostres nassos i quan els mires et posen mala cara. Però potser no s’atreveixen a multar perquè els trauria vots». Fa diversos anys que viu a la zona de Sant Antoni i ha notat un canvi substancial amb la superilla. Abans, explica, això eren carrers com qualsevol altre, amb la peculiaritat del mercat, «que sempre complica les coses». «Ara hem de fer una neteja molt més al detall, perquè hi ha de tot, coses més petites. Ja no et parlo de llocs com aquest [assenyala una zona verda], amb merda entre les plantes gairebé cada dia».

Temes:

Ordre i neteja Ajuntament de Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando