Santa Madrona o la disputa per l’escàs espai públic

No tenen un lloc assignat al banc. Així que van arribant, a partir de les 11 del matí, s’asseuen i es recolzen on poden la maleïda crossa i la bossa amb les quatre coses; el pa, allò de la farmàcia i alguna cosa del súper. Avui l’Elvira i la Carmen són les que són al mig i demà pot ser que els toqui a l’Àngels i la Tina. Entre les quatre sumen 357 anys i són patrimoni del Poble-sec; patrimoni de la plaça de Santa Madrona. Recorden la farga «del senyor Isidre», en aquella cantonada; de la bugaderia al costat del bar; dels freds bancs de pedra; de la plaça sense asfalt i tot ple de terra»; del sol que entrava al matí perquè allà no hi havia edificis. I no, no creuen que això estigui ara especialment brut. «Ni especialment net», postil·la l’Elvira, amb diferència la més desimbolta, als seus 95 anys. Santa Madrona és un dels 10 punts d’intervenció prioritària segons el pla de neteja presentat fa dues setmanes pel govern municipal i que ja ha començat a desplegar-se. I passa una mica com a la resta d’epicentres de la brutícia barcelonina: concentració de gent, zona de passada, parterres i incivisme. I una mica de carència urbanística.

La metàfora es fa sola si recordem que Barcelona va arribar a tenir tres patrones, la Verge de la Mercè, Santa Eulàlia i Santa Madrona. Les dues primeres estan allà en lliça tot i que la Mercè manté un cert avantatge, mentre que la tercera va haver de baixar de la competició i va quedar en el més absolut ostracisme. Menys en el Poble-sec, on la recorden cada 15 de març i encara hi ha dues esglésies (a més de la plaça) que la recorden. La metàfora ve per l’oblit, i la sensació de brutícia és una mica això, descurança.

El Josep, propietari del Bar Palmer, obert pel seu avi el 1944, és dels que creu que aquesta plaça està «pitjor que mai». «Ens hem queixat repetidament a l’ajuntament per les cagades de colom, les ampolles, les llaunes, les restes de menjar. I últimament, també per l’aparició de rates, que és la novetat dels últims mesos». Fa 34 anys que treballa a Santa Madrona i aixeca la persiana a un quart de set del matí. La percepció de decadència, no obstant, no la limita només a aquesta plaça. Afirma que l’abandonament és habitual en tot el Poble-sec. «Està fet una merda», resumeix.

Molta gent

Des de l’ajuntament recorden que aquesta és una «zona d’alta concentració de veïns», tant pels que estan de passada com pels que es queden aquí a passar una estona. Un portaveu municipal recorda, a més, que aquí al costat hi ha un centre de dia per a persones sense llar i això hiafegeix més moviment». El 2019, residents i comerciants ja es van queixar pels problemes de convivència i van sol·licitar el canvi d’ubicació d’aquest equipament social.

Llavors, el districte va dir a Betevé que estaven treballant per trobar una solució i que hi havia en marxa un operatiu conjunt de serveis socials, Guàrdia Urbana i personal municipal de neteja. Però Màxim Montori, apoderat d’Amics de la Plaça de Santa Madrona, diu que la situació segueix pràcticament igual, perquè tot el pendent de Montjuïc «està ple de gent dormint que durant el dia fan vida al barri». Aquesta associació, per cert, va néixer el 1992 per reivindicar l’ús veïnal del lloc davant la irrupció d’un fenomen que avui és el ‘chupito’ de cada dia: els botellons.

Explica el Màxim que Poble-sec és un lloc de carrers estrets, i que el poc espai obert que hi ha s’utilitza de manera intensa, la qual cosa és comprensible en una ciutat a més tan densa com Barcelona; amb un urbanisme tan limitat. Es queixa d’un local que menysté l’horari permès i que genera activitat indesitjada. «On hi ha gent, hi sol haver llauners», detalla. I referent a la brutícia, afirma que és un problema de tot el barri, no només de la plaça. «Hi ha una tendència a passar bastant de tot, a deixar les escombraries fora dels contenidors o en papereres. Tampoc hi ajuda que els contenidors siguin tan vells i abandonats. Hem trucat moltes vegades a l’ajuntament, però tenen altres urgències per atendre».

Genoll fastiguejat

Un treballador de la neteja amb el raig a pressió defensa que fan el que poden, però que no donen l’abast. «Per deixar la ciutat bé faria falta molt més personal», indica. A Santa Madrona, argumenta, són un infern les caques d’ocell (en cauen dos mentre passa ell amb la manguera), les bosses d’escombraries a les papereres i «els excrements de gossos i el que no són gossos». L’Elvira, que té el genoll una mica fastiguejat, es queixa d’haver d’aixecar les cames perquè puguin regar. «¿No poden passar a les sis del matí?». Coincideix amb la Tina, l’Àngels i la Carmen que hi ha brutícia, «però tampoc res de l’altre món».

Notícies relacionades

Afectacions de busos a Gràcia i Sants per una nova edició d’‘Obrim Carrers’

Victòria dels defensors del desconegut castell medieval de la Torrassa

Tot i que solen quedar-se fins a la una, a dos quarts d’una de dilluns es posa a ploure i les quatre amigues marxen a casa. Si fa bo, es tornaran a veure a la tarda. «I si déu vol, demà al matí a la mateixa hora», s’acomiada l’Elvira.