Patrimoni
Una «obra il·legal» fa caure part d’un mur d’origen romà al barri de la Satalia de Barcelona
El propietari de la finca s’enfronta a una sanció municipal de fins a 150.000 euros i haurà de restituir la part destruïda del Camí Antic de València
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Barcelona, tal com la coneixem, és una urbs relativament jove, ja que aquest any es compleixen el centenari de l’absorció del poble de Sarrià a la gran ciutat. Però que hagi tardat segles a aconseguir una forma més o menys definitiva (qui sap, potser continua colonitzant municipis de l’entorn...) no significa que no tingui una història molt molt llunyana. N’hi ha prou de fer un volt per Ciutat Vella, però hi ha llocs que escapen el que és obvi, com el passatge del Camí Antic de València, un itinerari de l’època romana de què queden dos petits retalls, al Poblenou i al barri de la Satalia. En aquest últim han tingut un ensurt de categoria aquest estiu al comprovar com un promotor privat feia caure part del mur d’aquesta antiga via. La veu d’alerta dels veïns va aturar la barrabassada, i ara l’amo s’enfronta a una sanció que podria ascendir als 150.000 euros. Aquesta paret, no obstant, no està inclosa al catàleg de patrimoni arquitectònic de la capital catalana. No es troba en aquesta paleta selecta de finques preservades, però aquest camí, i totes les fonts i murs d’aquest barri peculiar de Sants-Montjuïc, estan protegits per un pla especial de millora urbana aprovat pel ple municipal fa exactament cinc anys.
L’alarma va saltar a finals d’agost. El propietari del solar que toca amb el mur està construint un bloc de vivendes, per al qual sí que tenia permís d’obra i, de fet, està contemplat en la reforma urbanística del 2016. El picot, no obstant, va començar a fer caure la paret romana. Ana Menéndez, presidenta de l’Associació de Veïns de la Satalia (a més de presidenta de la FAVB), explica que l’amo de la finca els va dir que la seva intenció era «fer-la caure tota perquè no tenia fonaments i perillava amb els treballs adjacents, i tornar a aixecar-la, però amb una base més sòlida». «Segurament –prossegueix aquesta líder veïnal– era l’opció més barata, però no ens semblava la més adequada». Amb les coses així, i després de la queixa al districte, les obres es van aturar i el promotor haurà de tornar a construir el tros de paret ja destruïda, a més de respondre a un expedient sancionador que podria sortir-li molt car. Podrà fer-ho perquè dins del solar, amuntegades, reposen les pedres que tenen el seu origen a la pedrera de Montjuïc, que en el seu moment també va alimentar la construcció de la Sagrada Família, en el que abans va ser Sant Martí de Provençals.
El cas, celebra Menéndez, és que han pogut detenir-ho a temps. Ara l’assumpte inicia el camí administratiu. El regidor del districte, Marc Serra ha insistit aquest dimarts que l’obra era «il·legal», que el mal afecta uns dos metres de mur i que tenir un permís d’obres «no implica carregar-se part del patrimoni protegit». La presidenta de l’Associació de Veïns, de fet, reclama a l’Ajuntament que inclogui el lloc dins del catàleg municipal de màxima protecció.
No seria la primera vegada que aquests barcelonins de la falda de Montjuïc aconsegueixen convèncer el consistori. Durant anys van intentar salvar-se de la crema imposada el 1976 pel pla general metropolità que estableix que aquests terrenys són zona verda i que, per tant, tot havia d’enderrocar-se. Després de molt picar pedra, el 2013 se’n va aprovar la desafectació, i el 2016 es van establir les noves normes urbanístiques de l’entorn, preservant-ne les vivendes, que és història viva dels orígens de la ciutat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
