Iniciativa educativa

Parar desnonaments per cuidar el barri (i canviar el món)

Parar desnonaments per cuidar el barri (i canviar el món)

Simone Boccaccio

  • La Josephine, l’Ada, l’Emina i la Joana són quatre nenes d’11 i 12 anys de l’escola Drassanes, al Gòtic, semifinalistes en un certamen internacional per fomentar les carreres tecnològiques entre les nenes

  • Amb ajuda de la seva tutora i de diverses mentores, aquestes quatre alumnes de sisè A han dissenyat una aplicació anomenada ‘Helper’, per ajudar les famílies que són expulsades de casa seva

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquest és el tercer curs que l’escola participa en el certamen i la Inés, professora que ha posat tota la seva energia (i, per descomptat, bastantes més hores de les que té la seva jornada) en això, ha anat aprenent alguns trucs amb l’experiència. El més important, començar a treballar en els projectes a l’octubre, tot just començar el curs, perquè la fractura digital no penalitzi les seves motivades alumnes. Així ho van fer aquest any i va funcionar. La Josephine, l’Ada, l’Emina i la Joana, quatre nenes d’entre 11 i 12 anys, alumnes de sisè A de l’escola Drassanes, al Gòtic, han passat a la semifinal de Technovation Girls, concurs mundial per promocionar carreres tècniques entre les nenes. I ho han fet amb la seva ‘app’ ‘Helper’, ideada per ajudar nens, nenes i famílies immersos en un procés de desnonament; una realitat que a l’escola han viscut molt a prop i contra la qual aquestes nenes, malgrat la seva curta edat, es rebel·len.

El punt de partida era dissenyar una aplicació per intentar millorar algun problema amb què es trobessin a l’escola o el barri. Els barris, en el seu cas, ja que l’escola és físicament al Gòtic, però molt a prop de la frontera amb el Raval, territori on viu una part important de l’alumnat. ‘Tecnologia femenina per canviar el món’, és l’ambiciós lema de la iniciativa. La Inés ja va explicar a les alumnes des del primer dia que es tractava d’un treball voluntari i fora de l’horari escolar, i es van animar tres grups. Entre aquests, el de la Josephine, l’Ada, l’Emina i la Joana, que no poden, ni volen –¿per què voler-ho? amagar la seva satisfacció. «Ha sigut una experiència molt maca, a més, el nostre últim any a l’escola», afirma l’Ada. El curs que ve les amigues aniran a l’institut. A instituts diferents, a més.

«El que falla és el sistema»

«El primer que vam fer va ser una pluja d’idees amb els temes que ens preocupaven. Van sortir els desnonaments, però també el racisme, el maltractament infantil, el ‘bullying’, la seguretat al barri i el canvi climàtic», diuen amb desimboltura les petites, que tenen la mateixa facilitat (és a dir, molta) per a la tecnologia que per a la paraula. Finalment van decidir centrar-se en els desnonaments perquè van considerar que era una realitat molt pròxima en què podien intervenir. «Com a mínim ajudar», afirmen. «Després de treballar-ho molt, es van adonar que potser amb una ‘app’ no podem evitar que existeixin els desnonaments, però sí que podem fer sentir millor les famílies que els pateixen. Fer que aquests nens i els seus pares no ho visquin amb vergonya, que ho expliquin. Que sentin que no estan sols i que no han fet res dolent, que el que que falla és el sistema», explica la Inés, asseguda en una taula rodona al costat de les seves alumnes Josephine, Ada i Emina (la Joana, la quarta integrant del grup, no ha pogut venir).

Parlen en una aula lluminosa de l’escola, al carrer de Nou de Sant Francesc, i és difícil dir qui mira amb més orgull a qui, si la Inés, tutora i una de les seves mentores en el Technovation Girls, a les seves alumnes, o aquestes a ella.

L’Ada, la més menuda de les tres, dona més detalls sobre el procés: «Primer vam pensar ajudar els nens, però després vam veure que ajudant les seves famílies, els adults, també els ajudàvem a ells, i que allò d’obrir un xat en què poguessin parlar nens i adults era un problema».

Una vegada decidit el tema: els desnonaments, havien d’entendre exactament què estava passant amb la vivenda al barri –déu-n'hi-do– i veure en què podia ajudar. Per a això van entrevistar una persona del moviment antidesnonaments i una persona que havia patit un desnonament, per preguntar-los, bàsicament, en què els podia ajudar.

Notícies relacionades

Després d’analitzar les respostes van arribar a la conclusió que el que podien fer era una ‘app’ en què facilitar i agilitar el contacte entre les persones que tenen una ordre de desnonament i les persones que es dediquen a ajudar-les (per sort, moltes i molt ben organitzades als seus dos barris). «Buscar un ‘link’ directe amb la PAH i la resta de moviments», diu l’Emina, que recorda que tot el procés l’han fet en anglès. «Per això, també, el nom de Helper, volíem que fos curt i directe», afirmen.

Si acabessin guanyant el concurs –una cosa que sabran aquest estiu– el premi és fer realitat l’‘app’, aviat en els seus mòbils. Si no ho fessin, les nenes es queden amb tot el que han après durant el procés, que no és poc.