Nou relat

La Casa Batlló de Gaudí es vesteix de segle XXI

  • L’edifici patrimoni de la humanitat proposa un recorregut immersiu dotat de la tecnologia més puntera

  • Una cúpula amb més de mil pantalles i un cub led de sis cares són les dues instal·lacions més impactants

3
Es llegeix en minuts
Natàlia Farré
Natàlia Farré

Periodista

Especialista en art, patrimoni, arquitectura, urbanisme i Barcelona en tota la seva complexitat

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Escalfeu motors. Hi ha viatge. Sensorial. Milions d’estímuls. Llums, colors, formes, olors i sons. Quadros que tenen vida, escales que floten, parets que es mouen, flors que es mengen. Realitat virtual, intel·ligència artificial, pantalles circulars i leds de sis cares. És una experiència immersiva en tota regla. «Amb els cinc sentits. Divertida, emocionant, sorprenent, porta a altres dimensions». Paraula dels seus promotors. És espectacular, sí. És la Casa Batlló, també. Però, ¿és Gaudí? Per a uns és el geni modernista elevat a l’enèsima potència, la visualització de la seva ment; per a altres, l’obra mestra convertida en espectacle, un afegit innecessari a un patrimoni que s’explica per si sol. 

Hi ha debat. I hi ha defensa: els dos grans espais immersius (Gaudí Dôme i Gaudí Cube), els que més apel·len als sentits, estan fora del recorregut patrimonial principal, a l’antiga carbonera. Més: «Res del que es veu, encara que sigui molt disruptiu, fa malbé el patrimoni» i «la Casa Batlló no arriscaria la seva inscripció a la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco per un benefici econòmic». Són afirmacions del seu director general, Gary Gautier. El mateix responsable que explica que tot el procés ha comptat amb la supervisió de la Generalitat i la visita de l’organisme mundial. I el mateix que brandeix el Premi Europa Nostra per la seva restauració i conservació. No fa falta esmentar el guardó, la feina feta en la recuperació d’elements originals salta a la vista. La casa lluu bonica com mai. 

Menjar una flor

S’estigui a favor o en contra de submergir l’obra d’Antoni Gaudí (1852-1926) en la tecnologia més puntera, el cert és que ‘10D Experience, així s’anomena el producte, és la nova proposta de recorregut que la Casa Batlló estrena avui. Reobre després de mesos de tancament. Després del confinament va apujar la persiana a l’estiu, però a l’octubre va tornar a posar el forrellat quan un conflicte laboral de l’empresa subcontractada per al personal de sala va acabar amb la ruptura de vidres de la vidriera de la planta noble. No se n’han pogut recuperar els originals, tot i que la còpia no s’aprecia com a tal. 

La qüestió és que la Casa Batlló torna a apujar la persiana, de moment tres dies a la setmana, de divendres a diumenge, uns 140 visitants cada hora, el que suposa un aforament del 30% (la legislació permet el 50%) i 35 euros l’entrada (la meitat per als residents a Espanya). Franquejar la porta significa començar l’experiència amb un bany d’immersió multimèdia. Les dues primeres parades són als nous espais: Gaudí Dôme i Gaudí Cube. Permeten guanyar 2.000 metres quadrats de visita i permeten indagar en la inspiració de Gaudí i en la seva ment, respectivament. I entre un i l’altre, l’experiència permet menjar-se una flor: l’‘Acmella oleracea’. Tal qual. 

Instal·lació impactant

Notícies relacionades

La visita a l’espai dedicat a la inspiració ocupa poc més de tres minuts en els quals, a través de 1.000 pantalles circulars i en una foscor total, es projecta, bàsicament naturalesa, tot allò que va alimentar la creativitat de l’arquitecte modernista. El pas a la segona instal·lació és impactant. Un cub, el primer de sis cares totalment led, embolica el visitant durant quatre minuts mentre se’l convida a entrar en la ment de Gaudí. ¿Com? A través de l’obra de l’artista multimèdia Refik Anadol, feta a partir dels més de 45 milions de documents digitalitzats sobre el geni (fotos, vídeos, plànols, textos, dibuixos..) i processats a través de la intel·ligència artificial. 

La resta són auriculars intel·ligents que dosifiquen les explicacions en funció de la rapidesa (o lentitud) de la visita, una banda sonora creada per la compositora Dani Howard i interpretada per músics de la Filharmònica de Berlín, quadros dotats de sensors que prenen vida al pas de la gent, una escala que és una instal·lació artística de l’arquitecte Kengo Kuma i una infinitat de detalls més. ¿Per què tanta tecnologia per a un edifici que brilla amb llum pròpia? «Volíem aconseguir una experiència memorable», afirma Gautier. Tan memorable com els 15 milions que ha costat la seva creació.