Barcelona i el seu pla per esgarrapar zones verdes on sigui

Hi ha un problema amb els espais naturals quan l’escocell d’un arbre (la seva base) o la gespa al costat de les vies del tramvia són considerats zona verda. Tècnicament ho són, però al cap del ciutadà una zona verda segur que és més un parc o una plaça sense asfalt o un lloc on simplement estar a gust, sense l’opressió del trànsit. És segurament una mostra més de l’abisme lingüístic que sovint existeix entre política i ciutadania. I no és que el primer estigui fent res malament, ja que el d’ara paga dècades d’asfalt i maó, de puntades de peu a l’Eixample de Cerdà, que, entre altres coses, deixava els interiors de les illes per a ús comunitari per compensar l’absència d’espai públic. El cas és que s’està intentant renaturalitzar Barcelona amb un pla que té la vista posada en el 2030, quan s’espera haver augmentat en 160 el nombre d’hectàrees verdes a la ciutat (el total és de 1.167 hectàrees a les quals s’han d’afegir les 1.700 de Collserola), prenent com a base el 2015. Ja se n’han guanyat 60 i aquest dilluns s’ha presentat un nou impuls que afegirà 18,6 hectàrees més abans del 2023.

Ciutadella vs. Retiro

És cert que en una ciutat tan acotada pels quatre costats, el marge de maniobra és molt estret. Hi ha dues xifres que ajuden a posar nom i cognom a la tragèdia. La primera, que cada barceloní té uns set metres quadrats de verd, menys de la meitat del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (15 metres). La segona, el parc urbà més gran és la Ciutadella, amb 31 hectàrees, la meitat de les quals, ocupades pel zoo. Les comparacions són odioses, però el Retiro de Madrid té 125 hectàrees. La situació és especialment estreta a l’Eixample, on la mitjana de la ciutat salta pels aires i cada ciutadà tot just té un metre quadrat de verd. Es compensa amb els districtes tocats per Collserola, com Sarrià-Sant-Gervasi, Horta-Guinardó o Nou Barris, o amb Sants-Montjuïc, que té Montjuïc en els seus dominis.

Notícies relacionades

Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ha presentat aquest dilluns la continuïtat del pla iniciat el 2013 pel govern de Xavier Trias per intentar que el verd guanyi terreny al gris. Llavors es deia ‘pla del verd i de la biodiversitat’ i vencia el 2020. Ara s’ha reduït a ‘pla naturalesa 2021-2030’. El regidor de Barcelona en Comú ha assenyalat que el ritme és l’adequat per arribar a aquestes 160 hectàrees més de zones verdes (un metre quadrat més per habitant) abans de 10 anys, i ha assenyalat que el camí passa per tres eixos fonamentals. En primer lloc, el creixement, aconseguit a través d’operacions quirúrgiques, però també amb grans transformacions pendents, com acabar el parc de la Canòpia, a les Glòries, Can Batlló, la futura urbanització de l’esquerda ferroviària de la Sagrera o el projecte d’eixos verds de l’Eixample, el nou pas de rosca al pla de superilles. Allà hi passarà una cosa que al ciutadà potser li costi d’entendre: un carrer convertit en zona de vianants, sense asfalt, però carrer al cap i a la fi, es comptarà com a espai natural. «Som conscients que serà un verd més social», ha concretat Badia.

En segon lloc hi ha la conservació i protecció, àmbits que es blindaran amb la creació d’un observatori de la biodiversitat del qual formaran part experts en la matèria i la comesa dels quals serà que tot es faci amb les màximes garanties. Per últim, la participació ciutadana amb la qual s’espera que els barris facin les seves aportacions i propostes que permetin establir on, com i a quin ritme es va guanyant espai natural.