SUPERILLES

Pluja de candidats per executar els eixos verds de l’Eixample de Barcelona

Un total de 86 equips s’han presentat per executar els quatre primers trams i places durant aquest mandat

superilla

superilla

  • L’ajuntament ja té format el consell assessor d’experts en el qual apareix Vicente Guallart, arquitecte en cap de l’etapa de Trias a l’alcaldia

  • Aquest òrgan realitzarà quatre reunions anuals i elaborarà informes sobre l’avenç del projecte, que en total pretén guanyar més de 33 hectàrees per al vianant

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Es va presentar a mitjans de novembre i la cosa va agafant forma. El projecte d’eixos verds a l’Eixample, la versió estesa de les superilles, té previst iniciar en aquest mandat la transformació de quatre carrers i la creació de quatre places noves. Segons informa l’ajuntament, ja s’han presentat al concurs 86 projectes, una xifra molt per sobre del que és habitual en aquest tipus de convocatòries municipals. D’altra banda, aquest dimecres s’ha fet la primera reunió del consell assessor del pla. Són 18 professionals, nou dones i nou homes, que miraran que la nova Barcelona inclogui tots els punts de vista possibles. Entre els elegits, Vicente Guallart, arquitecte en cap de l’etapa de Xavier Trias a l’alcaldia.

Els quatre primers carrers sobre els quals es treballarà són Consell de Cent, Girona, Rocafort i Borrell (4,65 quilòmetres i 11,12 hectàrees). I les quatre places són les formades per les interseccions de Consell de Cent amb Rocafort, Borrell, Enric Granados i Girona (0,8 hectàrees). El jurat ja està analitzant les propostes i s’espera que al març es resolguin els dos concursos i s’anunciïn els guanyadors, que a partir del maig podran començar a redactar els projectes. Si res ho impedeix, la idea és que puguin començar a treballar durant el primer trimestre del 2022, amb un inversió per a aquesta primera enfornada d’eixos verds de 37,8 milions d’euros.

Notícies relacionades

El projecte en la seva globalitat té previstos 21 eixos verds i 21 noves places que recuperarien per al vianant 33,4 hectàrees. El calendari fixa el 2030 com a data límit per tenir-ho tot acabat. La principal novetat del pla és que ja no es parla de superilles com a tal, això és, quadrícules formades per nou illes de l’Eixample, sinó que, adaptant la filosofia d’eliminar circulació, es converteixen trams de carrers en recessos de pau. Per aconseguir-ho, va admetre la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, «serà necessari que molta gent deixi el cotxe a casa», ja que el trànsit en aquestes vies serà, o aquesta és la intenció residual, amb la velocitat limitada a 10 quilòmetres per hora, com ja succeeix a les superilles del Poblenou i Sant Antoni.

El consistori també ha donat a conèixer aquest dimecres la composició del consell assessor del projecte d’eixos verds. Són 18 persones que rebran una retribució i que no podran formar part dels equips que es postulen per a la transformació. Si en l’anterior mandat el govern d’Ada Colau va donar un cop d’efecte amb el fitxatge de Pere Macias (exconseller de CiU) per liderar la unió del tramvia per la Diagonal, ara han captat per a la causa Vicente Guallart, el que va ser arquitecte en cap de l’etapa de Xavier Trias al capdavant de l’ajuntament. També hi ha, entre d’altres, els arquitectes Juli Capella, Ethel Baraona, Xavier Monteys, Zaida Muixí o Maria Buhigas; la geògrafa Carme Miralles; el filòsof i sociòleg César Rendueles, o el doctor enginyer de Camins Javier Ortigosa. El consell assessor està presidit per Janet Sanz i la vicepresidència recau en l’actual arquitecte municipal, Xavier Matilla. Crida l’atenció que entre els elegits no hi sigui Salvador Rueda, exresponsable de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. Ell va ser el principal impulsor de les superilles a Barcelona i una de les veus més crítiques amb el pla d’eixos verds, en el sentit que desvirtua la filosofia que ell fa anys que defensa. En roda de premsa, Sanz ha assegurat, no obstant, que parla «constantment» amb Rueda.