BALANÇ

Colau respon, però no sorprèn

L’alcaldessa participa en la trobada anual amb la premsa al Col·legi de Periodistes sense la notícia bomba habitual en aquest fòrum

Colau respon, però no sorprèn
  • la líder dels comuns admet que les barreres New Jersey «són molt lletges» però recorda que han salvat molts llocs de treball

  • Insta a dedicar bona part dels fons europeus de recuperació a la zona del Besòs, on hi ha «grans indicadors de vulnerabilitat»

  • Implora un pacte d’esquerres després de les eleccions catalanes perquè l’aliança de Junts i Esquerra és un model «esgotat i seria un desastre»

Es llegeix en minuts

Aquesta conferència sempre regalava algun caramelet. El normal és que l’alcalde de torn (alcaldessa en aquest cas) s’hi presentés amb els deures fets, amb respostes per a tots els assumptes calents del moment. Però fora del previsible, es guardava una novetat. El titular. Ha passat gairebé sempre, però aquest dimecres, potser per la pandèmia i els dubtes que genera, Ada Colau s’ha presentat a la conferència anual al Col·legi de Periodistes, sota el títol ‘L’alcaldessa respon’, sense aquest pa sota el braç. A tot estirar, la petició que els fons europeus que arribin a l’àrea metropolitana tinguin molt presents les necessitats del Besòs, una zona, ha dit, amb un grau de vulnerabilitat altíssim. Les administracions presents al riu ja van acordar un pla de 227 milions d’euros el desembre passat, així que ara es tracta de veure qui paga el compte.

En vigílies electorals era el moment de treure’s un as de la màniga, pensaran molts. N’hi ha prou amb repassar les seves cinc compareixences anteriors. Es va estrenar el 2016 després d’arrabassar-li l’alcaldia a Xavier Trias i va anunciar, ni més ni menys, el naixement del Pla de Barris, aquests 150 milions d’euros destinats als veïnats més pobres de la ciutat. El 2017, embarassadíssima del seu segon fill, va avançar un pla de 1.500 milions per al Llobregat, a pagar a mitges amb el sector privat. L’any següent va abordar la vivenda, amb la intenció de vetar reformes de pisos que puguin servir per fer fora inquilins de casa seva. El 2019 la cosa també va ser fluixa i es va centrar en la inseguretat, que llavors era la principal preocupació dels ciutadans. «Barcelona no és insegura», va dir. I el gener del 2020 va donar compte de la intenció del consistori de tallar la circulació a Aragó i Via Laietana un dia al mes, proposta que, per cert, es va fer un sol diumenge i mai més se’n va saber.

Aquest dimecres ho ha tocat tot de manera tangencial. Sobre l’urbanisme tàctic, el que sabem, que es tracta de solucions provisionals que esperen projectes definitius que creïn una ciutat més passejable i verda. «Les barreres New Jersey són molt lletges, però no hem d’oblidar que han salvat molts llocs de treball», ha regalat, amb referència a les terrasses de bars i restaurants guanyades a la calçada. Sobre les persones sense llar (21 ciutadans que dormien al carrer han mort l’últim any a Barcelona), ha reclamat col·laboració a la resta d’administracions «per no deixar ningú enrere». «No ens podem rendir, ens juguem la credibilitat de la mateixa democràcia», ha afirmat. S’ha trobat a faltar, després de sis anys al capdavant de la ciutat, un pla realment efectiu, que transcendeixi la provisionalitat que tant rebutgen les entitats que treballen amb els barcelonins que no tenen un sostre on refugiar-se.

L’Hermitage, com sempre

Et pot interesar

L’Hermitage, sense novetat. Malgrat insistir que el futur del turisme passa per apostar de manera decidida per la cultura, ha tornat a recordar que aquesta iniciativa no és més que una «franquícia museística amb un fons especulatiu darrere que ha fracassat en altres ciutats, com Amsterdam». O sigui, al port, com sol·liciten els impulsors, ni en pintura. Sobre la cultura de tota la vida sí que ha posat el crit al cel. «Un teixit imprescindible» per al qual reclama un «pla de xoc i de rescat» que eviti el tancament de més sales de cine i de música.

Sobre les eleccions del (per ara) 14 de febrer, la líder de Barcelona en Comú ha sigut clara. Després d’aplaudir l’actitud d’Esquerra al consistori (li han permès aprovar dos pressupostos, l’enèsim pla per al 22@ i el tramvia per la Diagonal, entre altres coses), ha reclamat la unió de les forces d’esquerra. Una conjunció que haurà de ser, segons el seu parer, de tres. O el que és el mateix, repetir el tripartit de la dècada passada. La fórmula de Junts+ERC, a parer seu, «està esgotada i seria un desastre». «La majoria d’esquerres –ha seguit– seria la més àmplia, estable i representativa de la diversitat del país».

Temes:

Ada Colau