30 nov 2020

Anar al contingut

L'AVENÇ DE LA PANDÈMIA

Barcelona fa olor de confinament

De la mateixa manera que vam ocupar Collserola quan ens van deixar sortir, l'escalada de restriccions i la por d'una nova tancada tornen a omplir la muntanya de gent

Carlos Márquez Daniel

Barcelona fa olor de confinament

Barcelona va passar a la fase 1 del tauler de la pandèmia el 25 de maig. No podia sortir del municipi, però sí arribava, per fi, l’esperat trànsit de la llar cap al carrer, que incloïa l’obertura de les botigues i locals de restauració, tot i que amb restriccions.  Cinc mesos després, la capital catalana experimenta un curiós ‘déjà vu’ en sentit oposat, sense tanta sensació de gàbia però amb el temor que ara estem a les portes de tornar al confinament. El tancament perimetral imposat pel Govern, amanit pel toc de queda de 22 a 6 hores i les altres coses prohibides o tancades, han derivat en un cap de setmana de vida a l’aire lliure, sobretot a Collserola. Ha ajudat molt el temps primaveral, però més ho ha fet la sospita que, en no res, ens tornen a tancar a casa. 

Ple a la Mar Bella, dissabte al matí / manu mitru

Hi ha una norma no escrita per la qual, si tanquen els centres comercials, tothom a la carretera de les Aigües.  O a la platja, o a Montjuïc. Als parcs no tant, ja que Barcelona és una de les grans ciutats amb menys verd per habitant. El més gran és el de la Ciutadella, amb 31 hectàrees, de les quals la meitat pertanyen al zoo de Barcelona, que està tancat. Pujar a Vallvidrera amb cotxe s’ha convertit en una processó amb un ‘tête de course’ copat per bicicletes només avançades per una manada de Montesa Impala que han aprofitat dissabte per treure la moto que la zona de baixes emissions els obliga a guardar en repòs de dilluns a divendres. El llarg passeig de les Aigües, en el tram des de la plaça de Mireia fins al funicular del parc d’atraccions, com una setmana santa a Sevilla. Amb l’afegit, inquietant, que els ciclistes i els corredors no porten mascareta, amb la qual cosa, afegit a la falta de distància, queden eliminats de cop dos dels tres manaments de la Covid. Se salva el tema de les mans. 

Aparcament del pla dels Maduixers, km 0 de les Aigües / martí fradera

El parc natural de Collserola, que aquest mes ha fet 10 anys, ha viscut una intensa jornada a tots els seus vessants. Els accessos des dels nou municipis que envolten el perímetre d’aquestes 8.295 hectàrees han presentat una de les entrades més abundants de l’any. Sense incidents, però lluny queden els dos mesos en què la fauna va niar i es va entregar a habitar a llocs insòlits fins a la data gràcies a la treva humana derivada del confinament. Al pantà de Vallvidrera, que va ser buidat fa un parell de mesos per retirar espècies invasores (tortugues i peixos llançats pels humans i  que es mengen espècies natives, sobretot, la granota reineta), el Miguel dona com a gairebé segur el confinament. Posa l’exemple de països veïns i diu que ara, com a mínim, ja tenim una mica d’entrenament i sabem de què va. «Feia temps que no caminàvem tant, però més val això que quedar-se a casa». Marxa amb la seva parella i fill cap a la carretera de Molins, on tenen el cotxe. 

Record esglaonat

Als cementiris sembla que ha calat el missatge de les autoritats. Tot això d’escalonar la visita als morts. No hi ha hagut grans aglomeracions i el merescut record i homenatge als que ja no hi són s’ha pogut celebrar sense problemes. Montjuïc, Poblenou, Sant Andreu, Horta, Sant Gervasi, Sarrià, Sants i Collserola, tots els cementiris han obert entre les 8 i les 18 hores i ho tornaran a fer diumenge. 

Sense aglomeració als cementiris / joan mateu parra

La platja ha tingut menys èxit que Collserola, però gens malament per tractar-se d’un 31 d’octubre. Molt hi ha tingut a veure que, fins i tot, et poguessis banyar, ja que sembla ser que l’aigua és més calenta que el que es podria esperar en aquest punt del calendari. Algu s’hi ha aventurat, a banda dels que practiquen pàdel surf, que són esportistes però no tontos i porten vestits de neoprè. L’ocupació del litoral, segons l’ajuntament, ha sigut del 30%. També davant el mar es respirava certa aroma a preconfinament. L’Andrea, prenent el sol estirada sobre la jaqueta, expressava el desig de poder continuar sortint al carrer. «En qualsevol cas, si ens tanquen, només podrem trobar a faltar l’aire lliure».

Nuclis de més de sis persones, a la Ciutadella / manu mitru

Aquesta és potser la diferència més gran respecte a la fase 1 del maig. La restauració funcionava a mig gas, però funcionava. Ara, només es pot recórrer al ‘take away’. Aquest dissabte, sense anar més lluny, era pràcticament impossible aconseguir un pollastre rostit a tota la ciutat. No diguem ja la cultura, que tot i que la consellera del ram va dir dilluns passat que era un lloc seguríssim, també ha hagut d’abaixar el teló. Fa la sensació que els de dalt busquen un confinament voluntari, que només tiri endavant el mateix que al març i l’abril, els serveis essencials, el transport públic i la sanitat. Ara s’hi hauria d’afegir l’escola, però ves a saber. En qualsevol cas, la por que ens facin tancar a casa té una cosa bona: ha tapat el debat pesat d’aquests dies: ¿castanyada o ‘halloween’?