impuls per a la ciutat

La 'ville' de Barcelona

Colau presenta un pacte per reconstruir la ciutat que evoca els anys de col·laboració publicoprivada que van engendrar els Jocs del 1992

zentauroepp39069416 nominacio olimpica   jordi pujol pasqual maragall narcis ser200428211443

zentauroepp39069416 nominacio olimpica jordi pujol pasqual maragall narcis ser200428211443 / CARLOS MONTANES

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No se citen al document i tampoc Ada Colau els ha esmentat durant el seu discurs. Però el pacte per revitalitzar la Barcelona del confinament, presentat aquest dimarts, desprèn una certa aroma a l’esperit amb què es van tirar endavant els Jocs de 1992. Almenys pel que fa a les intencions, perquè només es va fer pública, per seguir amb el símil, la candidatura; la voluntat de recuperar l’alè de la mà de tots els agents públics i privats de la ciutat. Durant la inauguració de les Olimpíades, Pasqual Maragall va dir el següent: «Aquest estadi s’ha reconstruït, i la ciutat també, gràcies a l’ajuda de tots, que jo agraeixo». Diferent context i diferents protagonistes, però amb la mateixa idea de renaixement. I si llavors va passar en sis anys, ara la missió es marca un termini de 18 mesos. 

La primera reunió del pacte per Barcelona ha vorejat les tres hores de durada. Telemàtica, com marquen els temps, i amb una cinquantena d’entitats que s’han anat passant la veu per exposar les seves propostes de cara a esquivar en la mesura que sigui possible la crisi que seguirà el coronavirus. Ha succeït el que era comprensible, que cada un ha escombrat cap a casa, cosa que permet fer una foto fixa de les urgències dels restauradors i els empresaris, els sindicats i la patronal, el tercer sector i les associacions de mobilitat, les universitats i els promotors culturals, els comerciants i els ‘lobbys’, els defensors de la vivenda i els joves hereus de Greta Thunberg. Amb Colau i Jaume Collboni al comandament, que vindrien a ser els Maragall i Josep Miquel Abad dels anys 80. El temps dirà si això és com els Jocs o si acaba més com el Fòrum de les Cultures. 

¿Qui desempatarà? 

A diferència del 1992, en aquesta ocasió no s’espera el concurs dels governs català i espanyol. Ho ha deixat clar el primer tinent d’alcalde a l’afirmar que és «un pacte de ciutat i des de la ciutat, en el qual no participa cap altra administració de cap nivell». ¿I qui desempatarà les decisions en les quals hi hagi disparitat? Tant Colau com el seu soci han deixat clar que l’executiu municipal continuarà «prenent decisions». Per a algunes els farà falta el vot de l’oposició, com la modificació dels pressupostos. Però per a d’altres, com l’anunciat tall de carrers perquè vianants i ciclistes hi guanyin terreny, sobretot a l’Eixample, en tenen prou d’alçar el polze de la mà. 

En qualsevol cas, l’alcaldessa s’ha mostrat optimista davant del repte. «Constato la plena confiança que ens en sortirem amb una ciutat més forta, unida i cooperativa que abans». El rumb es marcarà per sectors: economia, model urbà i social i tot el que té a veure amb la cultura, l’esport i la projecció internacional. Al juliol es presentarà el contingut del pacte per Barcelona, i la idea és que les actuacions es duguin a terme fins a finals del 2021. Aquest dimarts no se n’ha aportat cap concreció, però Colau ha citat diversos temes. I l’elecció no ha sigut gens fútil. Primer: «No ens podem resignar que la ciutat s’ompli una vegada més de cotxes». Segon: «Hem d’aprofitar l’ocasió per revisar el model de turisme i fer-lo més sostenible». I tercer: «La vivenda ja era una emergència i ara s’han de buscar oportunitats».  

Notícies relacionades

«Hem establert les bases de la via barcelonina per sortir del Covid», ha afirmat Collboni. S’ha de veure si la foto del llaüt en què el 1992 navegaven els artífexs dels Jocs (Jordi Pujol, Joan Antoni Samaranch, Maragall, Carles Ferrer Salat, Narcís Serra i Abad) es repetirà o si cadascú agafarà el seu propi timó.