Veïns de l'Eixample exigeixen la clausura d'un prostíbul il·legal

Aquesta història de Barcelona té una mica de tot. És la crònica d’una comunitat de veïns que fa anys que batalla perquè l’ajuntament, o qui sigui, posi fi a l’activitat presumptament il·lícita que desenvolupa un dels entresols. Els que la pateixen asseguren que és un prostíbul. Els van donar la raó i ara fa mesos que esperen que l’Administració precinti el pis. I si té una mica de tot és perquè, a més del problema, de les trampes burocràtiques per dilatar un lucratiu negoci, s’hi suma el fet que, en plena pandèmia, durant les primeres setmanes de confinament, continuaven arribant-hi homes que s’escorrien a la finca per relaxar tensions. 

El relat el fa arribar a aquest diari la Rosalía, veïna d’un dels pisos alts d’aquest immoble, situat al 473 de la Gran Via. Explica que fa nou anys que viu a l’edifici i que l’entresol «no ha fet més que donar maldecaps». «I que estigués obert fins fa escassos dies és una presa de pèl, perquè a més que la Urbana ens va confirmar que és un prostíbul i hauria d’estar tancat, ens estava posant en perill».

Abans que la Rosalía hi arribés, l’entresol ja havia funcionat com a bordell. Van aconseguir tancar-lo. Després va ser pis turístic il·legal. Però explotat d’una manera molt peculiar, ja que al seu interior es va acomodar una família de coreans que exercien d’hostalers dels compatriotes que volguessin allotjar-se a la seva vivenda. Habitacions de lloguer de tota la vida, vaja. Al principi no hi van caure, però a mesura que hi anaven arribant coreans, cada setmana diferents, van veure clar que allò no era una família a l’ús.  

Maduritas.com

Xavier Huguet és el president de la comunitat, així que, sens dubte, és la persona adequada per explicar-ho amb detall. L’enviament a aquest diari d’una desena de correus que resumien el conflicte amb tota mena de documents que confirmen que es pren molt seriosament el seu paper de cap del bloc. Abans de l’any 2009, efectivament, l’entresol ja havia sigut un ‘meublé’. «Apareixia als diaris com un prostíbul de maduretes. Ens vam atipar de denunciar-ho i un dia hi vam portar una cadena de televisió i la cosa es va acabar». Tenien fins i tot una pàgina web que està inoperativa: maduritasgranvia.com. Poc marge per interpretar. Va ser llavors, seria a principis de la dècada, quan hi van arribar els asiàtics. «Creiem que els amos del pis, una empresa, són al darrere de tot. Sempre s’han desentès dels nostres problemes i ens deriven als seus advocats, que ens solen dir que els veïns tenim moltes manies». Quan van marxar els coreans, els van prometre que s’hi instal·laria un matrimoni amb un fill. S’hi van fer reformes, el típic quan vols arreglar el que serà la teva nova llar. 

«Això és el que ens va dir l’administrador, però res de res. Només hi vèiem una dona i un munt de noies joves que no paraven d’entrar i sortir del pis. També molts homes que semblaven despistats i que acabaven entrant-hi». La gota que va fer vessar el got va caure l’agost del 2017, quan la policia va haver d’intervenir en la finca perquè un individu va estar a punt d’agredir una de les senyoretes amb un ganivet. Allò va acabar en res perquè la comunitat no hi podia participar com a part implicada en l’assalt, però sí que els va servir per posar-se les piles de cara a intentar aturar-ho per la via administrativa. Van tenir una primera victòria amb què van aconseguir que el negoci pagués una multa. El mateix expedient de la policia descrivia llavors el negoci com «un prostíbul». Però l’alegria els va durar poc, ja que els arrendataris van sol·licitar una llicència per exercir com a sala de bellesa sense tractament mèdic, un permís administratiu, segons els veïns, que els va servir per seguir amb la mateixa activitat de sempre. «Bàsicament, el que han fet aquests anys és anar guanyant temps mentre alhora també guanyaven molts diners».

Segons una acta policial de febrer del 2019, la Urbana va constatar en una visita a l’entresol que les dones pagaven 30 euros per hora per poder exercir i que elles, al seu torn, cobraven uns 150 euros pels seus serveis. En aquell moment, en una de les habitacions, van trobar «un home amb sis treballadores». Allò va acabar en un expedient d’extinció de l’activitat, segellada el setembre del mateix any, que va rebutjar les al·legacions presentades per Lumian Marketing Publicidad, l’empresa que explota el pis. Segons el document, «les declaracions» van portar els agents de la Urbana a induir que s’hi duia a terme «una activitat de caràcter sexual». 

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

El local té web i, sota el nom de Masajes Dharma, ofereix modalitats com arar sensual deluxe, luxúria extrema, cos a cos o massatge mutu. La pàgina, no obstant, aclareix: «No s’ofereix sexe, només acabament lingam/yoni». És a dir, seguint la filosofia del massatge tàntric, s’intenta trobar el txakra sexual, alhora que es busca que l’home «connecti amb la seva part més íntima». Però res de sexe; defensen. Malgrat que a la pàgina web totes les massatgistes apareguin gairebé despullades. 

Tant la Rosalía com el Xavier coincideixen que no hi ha cap problema amb les noies. El que els molesta és que el consistori els va prometre que hi actuaria entre el gener i el febrer, i no entenen la demora. I tampoc aconsegueixen assimilar que, mentre ells es tancaven, el negoci mantingués el final feliç.