patrimoni minvant
Robades les lletres art-déco de la Granja Vendrell de Barcelona
El local està en obres perquè havia de renéixer ben aviat amb el seu icònic rètol, ara sostret, com a principal senya d'identitat
zentauroepp52591660 bcn200302113927
A Barcelona no es respecta ni els morts. Aquest cap de setmana passat han robat les lletres art-déco de la Granja Vendrell, que dijous passat, amb gairebé 100 anys d’història a les espatlles, va tancar les portes per jubilació de l’amo. El negoci havia de renéixer ben aviat, amb lleugeres modificacions, però amb el mateix nom i la mateixa comesa. Al Demetri, el propietari de l’antic establiment i amo del local, el va trucar un conegut el cap de setmana. Li va preguntar què passava amb les boniques lletres de la granja. El Demetri va pensar en un primer moment que les devien haver retirat preventivament els treballadors que aquests dies fan obres al local. Aquest dilluns al matí ha parlat amb ells i s’ha emportat la descoratjadora notícia. Les han robat.
Les lletres són patrimoni de la ciutat. La Granja Vendrell és història de la ciutat. Els seus esmorzars, sobretot la seva nata fresca, van ser cèlebres durant un temps a la zona dreta de l’Eixample. Al número 59 del carrer de Girona s’hi anava des de molt lluny si era necessari. Ara, Girona és un carrer profundament gentrificat i, amb això, fins i tot els seus negocis. L’Ajuntament de Barcelona va imposar recentment unes estrictes regles perquè no es convertís en un nou carrer restaurant, com el passeig de Sant Joan, amb l’efecte advers que, amb això, va limitar les opcions de fer un fàcil traspàs del negoci al Demetri i la seva dona, la Cris. Amb tot, aquest obstacle finalment es va salvar i la Granja Vendrell tornarà a obrir, tot i que, tret de resolució del robatori, sense les seves boniques lletres.
El preu valor d’aquestes 14 lletres no és pel material del qual estan fetes, sinó pel seu valor sentimental. En els últims anys, peces així s’han revenut en botigues d’antiquaris i als Encants, però sempre legalment, perquè el comú fins fa ben poc era que acabessin al contenidor. Aquest podria haver sigut el cas, per exemple, de les lletres de l’antic cine Urgell, salvades pels cinèfils i per un antiquari amb cor i nas comercial. Tot i que disperses, se sap on és cada una. Les lletres de la Granja Vendrell són fruit d’un robatori. Si surten a la venda, delataran el seu venedor. Si algú les vol atresorar a casa, no podrà ni mostrar-les als amics. El Demetri, per això, en conversa telefònica aquest dilluns, consternat encara, demana sisplau a qui les tingui que, sense fer soroll, les torni a casa seva. Girona, 59.
