04 d’abr 2020

Anar al contingut

POLÍTICA ALIMENTÀRIA

Barcelona declara la guerra a la carn vermella a les escoles

L'ajuntament planteja reforçar la proteïna vegetal i minimitzar el consum de l'animal en els menús infantils

Espera reduir un 23% d'emissions contaminants per cada àpat i que les 411 escoles de la ciutat assumeixin la recomanació

Carlos Márquez Daniel

No ajuda en absolut que el menjar saludable s’hagi convertit en una mena de càstig verbal per als fills. Tampoc que quan mengen fora de casa els pares recorrin a aquest menú infantil en el qual sempre hi ha els macarrons i les croquetes, l’arròs i l’hamburguesa. A més de tota l’oferta de restauració ‘fast food’, afició de colors i distraccions però més aviat pobra en nutrients. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona inicia aquest 2020 una croada per aconseguir que l’alimentació escolar sigui més rica en proteïna vegetal en detriment de la carn vermella i processada. És a dir, més cigrons i menys salsitxes. El consistori començarà amb cinc escoles amb la idea que, en un parell d’anys, la filosofia hagi seduït les 411 escoles de la ciutat que donen menjar als nens. Cal dir que moltes ja ho apliquen sense fer soroll. Ara es busca passar de l’anècdota al pa de cada dia.

Gemma Tarafa, regidora de Salut, ha sigut l’encarregada aquest dijous de compartir el full de ruta municipal. Ha insistit en diverses ocasions que això és una recomanació, conscient que l’autonomia del centre, la independència de les direccions de les escoles de prendre segons quines decisions, és una potestat sagrada. Per això el consistori ha optat per la pedagogia partint de les dades. Han analitzat la situació en 116 escoles de la ciutat i s’han trobat amb algunes xifres inquietants. Com aquest 34% de centres que consumeixen carns vermelles o processades dues o més vegades a la setmana, per sobre de la freqüència recomanada (una o cap). O el 90% dels equipaments, que no ofereixen cap proteïna vegetal com a segon plat. Allà arrela un dels desafiaments, el de trencar amb el tòpic que al segon plat no podem posar pasta integral o un plat de llegums. Si a l’estiu mengem  amanida i després paella de verdures, ¿per què no poden fer el mateix les escoles? La idea de fons és reduir a una la ingesta setmanal de carn vermella o processada i oferir un mínim de dos plats de proteïna vegetal. Aquesta és la principal novetat respecte al recomanat fins ara per l’Administració, el fet de concretar més els mínims i els màxims del consum de determinats nutrients.

Cuina de l’escola Dovella, on ja apliquen el menú saludable / ÀNGEL GARCIA

És important voler canviar els hàbits alimentaris de les noves generacions. Ja que la lluita té una doble direcció: la de convèncer les escoles i la d’aconseguir que les famílies empatitzin amb el projecte i que no el compensin amb un rebost ple del que podria considerar-se cripronita per a la salut. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 80% dels adolescents prenen més de tres refrescos ensucrats al mes (cada llauna conté l’equivalent a 10 cullerades de sucre) i el 75% han consumit al gener més de tres peces de brioixeria. El 80% tampoc compleix la recomanació de prendre un total de cinc peces diàries de fruita o verdura. Tot això deriva en una obesitat del 7% en nens d’entre tres i quatre anys, del 13% entre els vuit i els nou, i pròxima al 7% en els adolescents de 13 i 19, on el sobrepès s’associa a menjar davant de les pantalles. Amb un component social important: aquests percentatges augmenten en les zones més desfavorides.

Amb aquesta modificació dels menús infantils, l’ajuntament també busca fer un cop de mà al planeta. Després de declarar setmanes enrere l’emergència climàtica, el consistori busca diferents fronts en els quals esgarrapar gasos amb efecte d’hivernacle. I amb aquest canvi s’espera reduir en un 23% d’emissions cada àpat col·legial, segons ha detallat Tarafa. Però per sobre de tot hi ha la salut dels alumnes, i com ha recordat Carme Borrell, gerent de l’ASPB, l’excés de carn vermella «és una font de greixos que es relaciona amb malalties cardiovasculars, diabetis i alguns tipus de càncer».

Camp de sobra

La recomanació passa per introduir aquests segons plats que, d’entrada, poden generar cert recel. ¿Això no és un primer...? Llenties, cigrons, mongetes..., tota mena de llegums de proximitat que ara passaran a ser l’avantsala de les postres. ¿I hi ha prou camp per a tants nens? Potser el parc agrari del Llobregat es queda curt, però hi ha agricultura de sobres. I, qui sap, potser fins i tot algú s’anima a ampliar-la. 

Les cinc escoles que ja estan començant a modificar els menús són la Dovella, la Mallorca, la Ramon Casas, la Pare Poveda i la Farigola del Clot. La voluntat del govern d’Ada Colau és que el canvi arribi a tots els centres de la ciutat, siguin públics, concertats o privats, durant el curs 2020-2021. I com a objectiu en l’horitzó, com ha assenyalat Tarafa, intentar innovar també en l’alimentació de residències d’ancians o centres hospitalaris. Tot això, ha concretat la regidora, sense que es ressenti el preu del menú. «No tenim el càlcul fet, però en cap cas serà més car que ara».