BARCELONEJANT

La calor del Nadal

El desembre del 2015 va tenir una temperatura superior, però la segona meitat d'aquest mes voreja la xafogor

El mar ha pujat mig grau des de novembre i a la Costa Brava està dos graus per sobre de l'habitual

zentauroepp51509702 barcelona 27 10 2019 buen tiempo  gente en la playa de la ba191227173616

zentauroepp51509702 barcelona 27 10 2019 buen tiempo gente en la playa de la ba191227173616 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aquest és un barcelonejant arriscat. Perquè versa sobre el clima gairebé primaveral que la ciutat està disfrutant en aquestes dates nadalenques, però bé podria passar, capricis del planeta, que en un parell de dies vingui una depressió que permeti baixar esquiant fins a la plaça de Catalunya. Això mateix, de fet, va passar a la gran nevada de 1962, la que el ‘tiet’ sempre recorda a Sant Esteve amb el bigoti ple de beixamel. Curiós que se la digui ‘gran nevada’, per cert, menystenint les altres, com la del 8 de març del 2010, inesperada i caòtica, que va acabar amb l’ajuntament de Jordi Hereu comprant unes màquines llevaneu que s’han utilitzat menys que el furgó balena dels Mossos.

Esquiadors a la plaça de Catalunya, durant el Nadal de 1962 / EFE

En una botiga de la Rambla de Catalunya, una jove revisa el gènere vestida com si fos al saló de casa. Clarament, tot just sortida de l’hotel. Russa, d’uns 20 anys, i acompanyada del seu germà. És un suposar, però és que són iguals. Ell llueix un discret xandall groc de dues peces i ella va literalment en pijama i brandeix unes sabatilles que deixen un 75% dels peus a retaló. Surten del comerç i s’asseuen en una terrassa a esmorzar. Al cap de poc arriben els pares, amb un ‘dress code’ molt similar. Tot molt ‘sport’, com si anessin a jugar al ‘paintball’ a la botiga de Prada al passeig de Gràcia. El centre turístic és el millor termòmetre per valorar l’estat de la meteorologia local. Si hi ha visitants nòrdics en màniga curta, que n’hi ha, estem davant d’un hivern suau. Si aquests mateixos forasters porten el cap cobert i guants, nens i ancians a casa, immediatament. El mateix passa a les platges. Si a la sorra només hi ha gavines devorant coloms congelats, mala cosa. Si hi ha persones passejant en mitjons amb les sabates a la mà, les senyores de la Barceloneta es banyen i a l’aigua hi ha un niu de surfistes cavalcant onades de 25 centímetres com si això fos Nazaré, fem aquella barbacoa a l’aire lliure.

Les dades 

Però està clar que no n’hi ha prou amb fer un volt per obtenir conclusions científiques. Consultem els oracles del tema per valorar si la situació és excepcional. A l’Alfons Puertas, meteoròleg de l’Observatori Fabra, per exemple. La trucada d’aquest diari l’agafa preparant les estadístiques per tancar l’any. «Dona’m un parell d’hores i te l’envio». I així és. La informació conté un munt de lectures, però la principal és que, efectivament, la calor va una mica disparada aquests dies. Però és el pa de cada dia dels últims temps. La temperatura mitjana d’aquest desembre (fins al dia 26) és d’11,5 graus a la finca centenària de Collserola, 2,4 graus per sobre de la mitjana. No està malament, però el 2016 es va arribar a aquest mateix número i no s’està superant el registre de l’últim mes del 2015, quan la mitjana va ser de 12,6 graus. Tampoc la màxima és per enrojolar-se: 17,8 graus assolits el 13 de desembre; molt per sota del rècord absolut, aconseguit en aquest tòrrid 2015, amb 20,6 graus el dia 16 de desembre.

Dos banyistes a la platja de la Barceloneta, aquest divendres al matí / ferran nadeu

El que sí que té de peculiar aquest últim sospir del 2019 és que, tal com apunta Puertas, s’han produït «dues fases molt diferenciades». «Els primers 12 dies tenen una mitjana de 10,1 graus, que podem considerar normal. És a partir del 13 quan constatem que estem davant d’un desembre anòmal, ja que fins al 26, la temperatura mitjana és de 12,7 graus, i això sí que és molt superior a l’habitual». O sigui, que no ha sigut l’últim mes més calorós, però potser sí que hem tingut el Nadal més ardent. Almenys des que en el Fabra algú es molesta a mirar el mercuri, cosa que passa des de fa un segle. Aquestes dades, no obstant, tal com assenyala el meteoròleg, no demostren per si mateix l’existència d’un canvi climàtic. El que sí que ho indica és l’«augment de la freqüència» de determinats fenòmens. És a dir, que si ja són diversos anys amb temperatures pels núvols, potser sí que alguna cosa passa.  

Aigua fresqueta

Notícies relacionades

L’aigua del mar sembla experimentar un procés diferent. La temperatura és una mica inferior a la de l’any passat, però sí que es reflecteix un curiosa raresa. Segons les dades recollides pelmeteoròleg Diego Lázaro (a 180 metres de la línia de la costa i a un metre de profunditat), el mercuri ha pujat l’últim mes. El desembre va començar amb 15 graus al mar, i ara els peixos neden amb mig grau més de confort. Res a veure amb els registres, més lògics, del 2018, quan es va passar de 17,1 el 29 de novembre a 15,4 un mes després. A l’Estartit, segons les dades recollides per Josep Pascual, el Mediterrani sí sembla estar notant que el clima és més bondadós de l’habitual. La temperatura a mig metre de profunditat és de 15,8 graus, dos més que la mitjana. I si parlem d’aigua, Puertas aporta una altra dada inquietant: el 50% de la pluja caiguda durant tot el 2019 es concentra en cinc dies. Com a exemple, dels 119,2 litres per metre quadrat recollits aquest desembre, 93,7 es van pastar el dia 4. Ja ho diuen els experts, la crisi climàtica es caracteritza per fenòmens meteorològics cada vegada més extrems i cada vegada més freqüents. N’hi ha prou amb recordar el vendaval de fa uns dies. O la riuada que a l’octubre va assolar localitats com l’Espluga de Francolí.

Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la situació anticiclònica es mantindrà com a mínim fins a final d’any. Això inclou neu justeta on la volguessin els esquiadors. Sort que Barcelona va prescindir de la pista de gel fa alguns anys.