El nou funicular del Tibidabo avança amb el Tramvia Blau en guaret

El món delsfuniculars i els telefèrics és peculiar. Una petita comunitat de butxaca que no sol faltar quan passa alguna cosa entorn d’aquest transport tan vertical com cinematogràfic. RecordinEl desafiament de les àguiles, Los hombres de Telemark o aquella de James Bond, Moonraker, en què el gegantí Tauró mossega el cable que subjecta les cabines. Aquest dijous s’han citat a la plaça del Doctor Andreu de Barcelona, on neix el funicular del Tibidabo i mor el Tramvia Blau, i mai millor dit, perquè el primer ha posat la primera pedra de la seva nova vida i el segon compleix 19 mesos de guaret municipal després de ser retirat de les vies a finals de gener del 2018. 

L’ajuntament ja va informar a l’octubre de la intenció de renovar els vagons d’aquest ferrocarril que aviat arribarà als 120 anys de vida i que hauria de tornar a circular a la tardor del 2020. L’anomenaran Cuca de llum, costarà 18 milions, que desemborsa el parc d’atraccions, propietat de l’ajuntament, i la idea és que sigui el primer atractiu per als que pugen al parc. Incrementarà la capacitat de 120 a 252 places, serà molt més ràpid i tindrà finestrals per tot arreu. També serà més ecològic, que en aquests temps és el que toca. Abans, no obstant, cal retirar l’antic, el que pujava i baixava des de 1958, quan es va fer aquesta mateixa operació per eliminar els vagons de fusta, que van ser modernitzats el 1921 després de 20 anys de funcionament. Aquelles màquines no van anar a parar a cap foguera: avui encara fan de funicular, però a Gelida, connectant l’estació del ferrocarril amb el centre urbà de la població. És curiós com la història també es transforma i es recicla. 

¿I el museu?

Els que la grua ha arrencat ara de les vies seran reciclats de debò, literalment. La fundació de TMB, no obstant, guardarà un dels vagons per al futur museu del transport, aquest que l’empresa i els aficionats als busos, els metros i els trens porten anys reclamant, sense sort. El director d’aquesta fundació, Santi Torres, ha tornat a insistir-hi i s’ha llançat a la piscina al demanar que l’exhibició sigui una realitat de cara al 2024, quan se celebra el centenari del soterrani de Barcelona. El problema, pel que sembla, més enllà de la falta de compromís polític, és la falta d’espai, ja que aquí no s’exhibeixen quadres, sinó vehicles immensos. Es va pensar en algun espai oblidat de Fira de Barcelonao a la Zona Franca, però de moment, res. «Les administracions no han de passar per alt aquest projecte», ha dit Torres. 

L’operació de retirada del funicular es prolongarà fins divendres a la tarda i permetrà començar a renovar la via per adaptar-la al nou model, que també incrementarà el percentatge de visitants que pugen a la cimera en transport públic. Són el 60%, que pot semblar molt, però si es té en compte que a dalt només hi ha un aparcament amb capacitat per a 500 vehicles, inquieta que aquest 40% continuï apostant pel cotxe o la moto. Ara es vigila molt més, però no fa gaire d’aquestes imatges amb el pendent de la carretera ambde cotxes aparcats sobre el voral.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

El procés d’aixecament dels vagons ha sigut lent i pesat. A diferència de la maniobra realitzada el 1958, quan els cotxes van descendir sense gairebé rascades, els cotxes actuals s’acomiaden plens de grafitis. Artur Mur, que va ser cap de manteniment del parc d’atraccions i també del funicular, aixeca una cella quan es refereix als xavals de l’esprai. «Això només se soluciona posant-los a treballar.» Aquest treballador veterà, el primer espanyol en formar part del’Organització Internacional de Transport per Cable, amb seu a Roma, és d’aquestes persones que parla en primera persona quan es refereix a la feina. «Això ho vaig posar a...», «això ho canviem per...». És senyal inequívoc, no d’ego, sinód’implicació i il·lusió per les coses. Explica que els vagons ara jubilats són originaris de Suïssa però al seu moment es van fabricar aquí a prop, a les empreses Macosa i La Maquinista. «Es van portar els plans i es van calcar a la perfecció, teníem professionals magnífics». 

¿I el tramvia?

Mentre el funicular està ple de llum, a sota és tot ombra. El Tramvia Blau va fer el seu últim viatge el 20 de gener del 2018. El seu tancament es va anunciar només un parell de setmanes abans, amb la promesa d’una reforma que seria el súmmum. Cost: uns 11 milions, segons TMB. Just un any després, aquest diari va preguntar al consistori sobre el renaixement d’un dels símbols de la ciutat. La resposta va ser que s’estava treballant en els «plecs tècnics i administratius» amb els quals poder licitar «la redacció d’un projecte que integrarà la urbanització de l’avinguda, la remodelació dels vehicles del Tramvia Blau i la rehabilitació de les cotxeres». La idea, segons un portaveu municipal, era convocar el concurs el març passat. Quan aquest dijous li van preguntar per l’assumpte, el mateix ajuntament va compartir una resposta calcada, amb les mateixes paraules, però amb un calendari diferent: la redacció d’aquests plecs estarà acabada «els pròxims dies». I després, el concurs. O no. 

Fenómeno fan al Tramvia Blau camí de la cotxera pic.twitter.com/GlNjZxD5aE

— Carlos Márquez (@cmarquezdaniel) 28 de enero de 2018