Anar al contingut

GENERACIONS CONTRA LA CRISI CLIMÀTICA

Els hereus de la Mercè

Un grup de joves va netejar de plàstics el Bogatell després del primer gran concert de les festes de Barcelona

«No havia vist aquesta actitud de responsabilitat en 20 anys de servei», afirma el cap de neteja urbana

Carlos Márquez Daniel

Els hereus de la Mercè

Després de la tempesta sol venir la calma, i després d’un concert sempre arriben els de la neteja. És l’abecé de qualsevol festa popular, també durant la Mercè, perquè en l’alliberament que suposa la música i la gresca entre amics es pressuposa certa distracció en matèria ecologista. I allà hi ha l’equip blanc i verd, amb les seves escombres afilades, amb els seus cotxes elèctrics carregats d’aigua, preparats per arreglar els terres, però també una mica la consciència dels joves. Divendres, no obstant, alguna cosa va canviar a la platja del Bogatell. Abans que desembarqués la patrulla municipal, una vintena de joves es van organitzar per arreglar la sorra. Van ajuntar tot el plàstic en bosses i se’n van anar. Ho van deixar tot perfecte. Són els hereus de la Mercè d’una altra Barcelona que creuen possible.

Hi actuaven La Casa AzulDorian Oques Grasses, una combinació que va atraure al litoral a prop de 70.000 persones. Tot va acabar cap a les tres de la matinada. En la memòria de molts, el lamentable estat en què acostuma a quedar la platja després dels festejos de la nit de Sant Joan. Aquí, no obstant, el públic era diferent, més local, d’entre 15 i 25 anys. I no és gratuïta la menció a aquesta generació, ja que són ells els qui més estan bevent de la nova marea social contra la crisi climàtica. El fàcil seria dir que els guia Greta Thunberg, la jove sueca de 16 anys que el setembre del 2018 va iniciar una vaga escolar en defensa del planeta i que s’ha convertit en un referent mundial. Però no només és això. Aquests joves que basculen entre l’escola i l’edat adulta estan canviant els seus hàbits per decisió pròpia i, el més important, estan arrossegant les seves famílies. En l’ús de plàstics, per exemple, però també en l’alimentació, la mobilitat o la responsabilitat davant les escombraries que un genera. D’allà la cara d’esglai del personal de sanejament urbà durant la matinada de divendres a dissabte.

«Sense buscar notorietat»

Carlos Vázquez és el director de Serveis de Neteja de l’ajuntament i val la pena escoltar com va viure en primera persona la situació. «Va acabar la música i la gent va començar a marxar a poc a poc. Quan encara no havíem entrat, un grup de joves d’uns 20 anys i que també havia anat al concert van començar a recollir llaunes i ampolles i ho van apilar tot en bosses de plàstic en un racó. Ho feien sense cridar l’atenció, amb total naturalitat i discreció. Jo em vaig quedar al·lucinat». Explica que en les seves gairebé dues dècades de treball municipal, no s’havia trobat mai amb semblant actitud ciutadana. Van estar una mica menys de mitja hora, «un exercici de responsabilitat brutal», resumeix Vázquez a aquest diari. «Vull pensar que això no és flor d’un dia, que aquests xavals formen part d’una generació conscienciada i que això surt d’ells perquè ho tenen interioritzat».  Li va cridar molt l’atenció que netegessin tota la platja i no només la seva zona, i que ho fessin «sense buscar cap notorietat». «Ens va impactar molt, va ser molt bonic», afirma. 

El Bogatell, aquest matí, immaculada / MARTÍ FRADERA

La quadrilla local de neteja està formada aquests dies de la Mercè per prop de 1.200 persones. El seu responsable explica que ara no és el Saigon d’anys enrere, quan tot eren vasos i gotets de plàstic i la quantitat de residus recollida era insultant. «Des que s’entreguen gots reutilitzables i retornables a un euro, la cosa ha canviat molt, ha baixat dues terceres parts la brutícia, però continuen quedant les llaunes que venen els ‘llauners’ i tot el que porta la gent de casa per fer ‘botellón’». El top 3 d’esdeveniments marrans de la capital catalana, detalla aquest especialista, el lidera la revetlla de Sant Joan, quan els sorrals s’omplen, sobretot, d’estrangers sense gaires miraments ecologistes. El segueixen les festes de Gràcia i la Mercè. I tot amb la urgència d’actuar de pressa perquè la platja es reobre o els barris tornen a la plàcida rutina. 

Exemple en el futbol

Fa poc més d’un any es produïa una escena que va donar la volta al planeta i que avui potser ja no resultaria tan cridanera. Durant el Mundial de Futbol de Rússia, els aficionats de les seleccions del Japó el Senegal es van dedicar a netejar l’estadi una vegada acabats els respectius partits dels seus equips. Allò va despertar aplaudiments i crits de joia, es va parlar d’educació, de principis, de costums interioritzats des de la tendra infància. 

En aquests mesos també ha agafat empenta la pràctica del ‘plogging’, això és, la combinació d’exercici amb la cura del medi ambient. Es tracta, bàsicament, d’incorporar la recollida d’escombraries a les sortides a córrer o en les excursions a peu. Bossa, trot i anar recollint papers i plàstics així que un va sumant quilòmetres. S’ho van inventar a Suècia, curiosament, el país de la incansable Greta. Són iniciatives puntuals que transcendeixen al que va passar divendres al Bogatell, on es va fer carn una nova manera de ser persona. Aquests nois potser no llegiran mai el pregó de la Mercè, però està clar que tenen molt a dir.