Anar al contingut

La millor Mercè des dels temps d'August

A menys que la pluja el deixi ben xop, el programa de la festa major d'aquest any és una cita inexcusable, gràcies en part a l'espurna de Beirut

Carles Cols

La millor Mercè des dels temps d'August

FERRAN NADEU

Tal i com ho explica Marta Almirall, programadora dels espectacles del carrer, sembla que aquesta serà la millor festa major de Barcelona des de temps d’August, que es diu aviat però caldrà argumentar-ho. Així que, si us plau, prenguin-se aquesta atípica enèsima entrega del Barcelonejant com una prescripció de què fer d’aquí a dimarts, què mereix la inexcusable atenció de la Mercè 2019 a menys que el temps, ¡ai!, ho impedeixi.

Què dir d’un artista que és capaç de coreografiar els insults homòfobs que rep pels carrers de Beirut, que té més bemolls que una partitura de Bach

Primer, els preliminars. La ciutat convidada és Beirut, els nostres antípodes en temps d’August, capital d’un país que el 1975 va agafar el relleu del Vietnam com a guerra que ocupava els telenotícies, cosa inaudita per a un lloc que als 60 se l’anomenava «Suïssa d’Orient». En realitat, ja li agradaria a la Suïssa real –que ni tan sols va inventar el rellotge de cucut encara que ho afirmés Harry Lime a ‘El tercer home’– tenir l’espurna beirutí, que després d’aquella terrible guerra sembla que encara viu cada dia com si fos l’últim.

Primer consell. El parc de la Ciutadella és, com en edicions anteriors, l’epicentre de la Mercè, però la novetat en aquesta ocasió és que cada nit, de divendres a diumenge, es donaran cita davant la cascada els libanesos que durant la resta del dia han actuat per aquí i per allà i alguns artistes locals, i començarà amb –ho sento, coses de l’edat– un discjòquei beirutí. Serà, com promet Almirall, un menú de degustació sense interrupció de part del millor de la Mercè.

El Metro Al Madina, pel que sembla, una cosa així com la versió cabaretera i oriental de La Cubana, ha tancat uns dies el seu teatre beirutí per venir a Barcelona, però si ens hem de posar a aplaudir abans de l’espectacle ens hem de fixar en Alexandre Paulikevitch, ballarí de danses que al seu país només practiquen dones, activista homosexual en un entorn hostil i, sobretot, un paio amb més bemolls que una partitura de Bach. Un cop va muntar una coreografia amb els insults que li proferien pel carrer diàriament pels seus aires efeminats.

Segon consell. Després de dues temptatives fallides el 2017 i el 2018, Tortell Poltrona ha dit que aquest any sí, que els seus col·legues de Payasos sin Fronteras, una de les millors exportacions de Barcelona al món, 26 anys ja d’història des de la primera expedició a Bòsnia, es donaran cita dimarts 24 al parc fluvial del Besòs, un espai formidable estrenat l’any passat amb afany de descentralitzar la festa. Són gent única, literalment capaços de tornar la parla a nens de camps de refugiats, amb voluntat també per anar a un institut arrasat per un tsunami en el qual només queden 700 dels 1.700 alumnes que hi havia abans de la catàstrofe i, malgrat tot, fer riure. Han vist coses que ni Rutger Hauer. Tenir una mostra de la seva tasca al costat del ressuscitat riu Besòs val la pena.

Àfrica a la Trinitat

Tercera opció. Àfrica al parc de la Trinitat. Almirall no té objeccions en explicar com va sorgir la idea. Té el seu què. La cosa és que des de fa anys l’Institut de Cultura de Barcelona demana ajuda a la comunitat africana de la ciutat per muntar la Cavalcada dels Reis Mags. Durant anys, l’únic africà d’aquella desfilada era el guineà Severino BaitaBaltasar un cop a l’any, però a poc a poc es van sumar a la comitiva artistes barcelonins amb arrels més enllà del Sàhara. Era una ampolla per destapar i això és el que es fa en aquesta edició de la Mercè al parc de la Trinitat, amb convidats internacionals de renom, com el Mighty Jambo Trust de Kenya, circ d’acròbates d’aquells que causen esglai.

Payasos sin Fronteras han vist coses que ni Rutger Hauer i, al·leluia, el dia 24 prendran el parc fluvial del Besòs

Quart consell i, després, una indiscreció. Descarreguin-se l’app de la Mercè i facin com Manuel Luque. Els que són fidels cada any a la jornada familiar al castell de Montjuïc trobaran una programació inabastable. Qui fa dos anys es van acostar a veure les actuacions de butxaca de Pau Riba al parc de Sant Martí (mig centenar de persones com a públic, la meitat eren nens) aquest divendres poden acostar-se al concert amb majúscules amb què Pau celebrarà els 50 anys de ‘Dioptria’, l’Everest discogràfic català. El correfoc, tret de la pluja, mai deixa indiferent i, de vegades s’oblida, és un invent de la factoria de la Mercè. Doncs això: busquin, comparin i si veuen res millor, no s’ho perdin.

I ja per últim (gràcies per la paciència), la indiscreció. És una idea una mica boja que malauradament no s’ha arribat a executar. La qüestió és que la Mercè ho abraça tot: la inclusió, la paritat, la defensa de tots els colors de l’arc de Sant Martí LGTBI i també, com no, la crisi mediambiental. Així que es va proposar omplir la superfície del llac de la Ciutadella amb ampolles de plàstic sense interrompre el servei de lloguer de barquetes, una formidable metàfora de com estan alguns mars. La idea no va passar el filtre. Qui sap si en pròximes edicions...