barcelonejant

L'Olimp posa un peu a Esplugues

La mitologia urbana dels cotitzats PichiAvo desembarca per fi a Barcelona amb la pudorosa (per als estàndards hel·lens) Atenea

zentauroepp49027501 pichiavo190712112322

zentauroepp49027501 pichiavo190712112322 / JOSEP GARCIA

4
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Aquest article conté, o això pretén, un motiu per a la controvèrsia, o sigui, que no marxeu, sisplau, tot i que vagi de grafiters i opinin que això no els incumbeix perquè creguin que el veritable art és als museus i mai surt d’un pot de pintura en aerosol. No és així. Els valencians PichiAvo, desitjats als millors murs del món, han actuat per fi a Barcelona. Bé, s’han quedat a les portes, a Esplugues, però el seu segell d’identitat, la “mitologia urbana”, com ells qualifiquen el seu estil pictòric, és des d’aquesta setmana ben visible si s’accedeix a la capital des del sud per la B-20. És una bonica Palas Atenea, inspirada en la que Carl Kundmann va plantar davant el Parlament d’Àustria, a Viena, hel·lenística a tot dir tot i que fos tallada al segle XIX. Juan Antonio Sánchez Santos ‘Pichi’ i Álvaro Santaeulalia ‘Avo’,sorprenent cas de simbiosi artística, ja que és indistingible la mà de l’un i de l’altre a les seves obres, van preveure inicialment, i així estava anunciat, sorprendre amb la seva versió grafitera del ‘Rapte de les Savines’, de Giambologna, però sembla que en aquests temps, en què dos discuteixen tot i que un no vulgui, van aconsellar reconsiderar la idea.

El propòsit inicial era revisitar el rapte de la Savines, però amb el presentisme que tot ho amara algú s’hauria ofès

Mentre PichiAvo, contra vent, sol i pluja, treballaven aquesta setmana en la seva Atenea muntats en una grua elevadora, a tres hores amb l’AVE era notícia que l’Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid ordenava tirar un vel (literalment) sobre l’obra encara fresca d’un altre grafiter, Sam3, que havia jugat en un enginyós ‘trompe-l’oeil’ amb l’obra més cèlebre de Gustave Coubert, ‘L’origen del món’, un primer pla de pubis pintat el 1866 i que ha estat més anys ocult que exposat al públic. En realitat, el de Sam3 era un engany, ja que de prop resulta que era una altra cosa, una carrera de formigues, però el cas és que el públic a Rivas-Vaciamadrid ha volgut posar-se en el púbic, i l’alcalde ha pretès ser com el Daniele da Volterra que va vestir els nus de Miguel Ángel. Aquest tipus de controvèrsies, queda clar, no són noves, però, com explica Pichi en un descans, la pell del políticament correcte és cada vegada més fina.

El pobre Prometeu i els seus problemes hepàtics, segons PichiAvo, a Múrcia / FER ALCALÁ

Pichi promet sobre el seu esprai marca Montana que en una ocasió se’ls va queixar un col·lectiu animalista perquè el cavall d’una de les seves obres mostrava un gest de dolor al morro. Jura que va passar així. És una anècdota de la que no s’han de treure més conclusions que un somriure, però el cas és que ens hem quedat sense Rapte de la Savines, com se sap, la versió hel·lena de ‘Set núvies per a set germans’, pel·lícula que rodada avui potser tindria problemes de distribució, ja que està basada en una llegenda clàssica que mai s’hauria de llegir des del presentisme, però això passa cada vegada més sovint.

PichiAvo van ser els primers europeus a qui va obrir la seva porta el  Bowery Wall de Nova York. Això és currículum

El treball de PichiAvo a Esplugues és un encàrrec de Temprano Capital Partners, una empresa que, com en els seus projectes d’altres ciutats, sol demanar a l’arquitecte de l’edifici que deixi un mur lliure per a un grafiti de grans dimensions, en aquest cas, una residència d’estudiants universitaris. És la seva marca. És el seu segell. Arribat a Esplugues, Jamie Rea, un dels responsables de l’empresa, es va posar en contacte amb la gent de Rebobinart, una raresa en el panorama grafiter internacional, ja que gestionen els sis quilòmetres de parets de Barcelona on és lícit pintar. Són murs mundialment famosos. Hi desfilen sovint artistes d’altres països. PichiAvo, no obstant, mai fins ara. Una llàstima. Però el ‘rebobinàrtic’ Marc Garcia hi va veure una oportunitat, i més després del gran èxit que aquesta parella va aconseguir les passades Falles de València, en què van donar color a la figura que aixeca l’ajuntament al centre de la ciutat. Va ser una bona idea. De sobte s’obria una finestra per comptar amb una mostra d’uns grafiters que, per despuntar alguna cosa del seu currículum, van ser els primers europeus convidats a donar vida el Bowery Wall de Nova York, que és al grafiti el que el CBGB va ser a la música punk.

La falla municipal de les Falles del 2019, tunejada per PichiAvoie de foto / FER ALCALÁ

Notícies relacionades

Va ser de comú acord entre PichiAvo, Rebobinart i Temprano Capital Partners que prudentment es va acordar deixar les savines al calaix de les idees, sense raptar, i fer realitat Atenea, que, dins del repartiment de la mitologia grega, seria la que menys vegades infringiria el codi penal actual, per dir-ho d’alguna manera, per molt culpable que fos, per exemple, d’enviar les serps que van posar fi a la vida de Laocoont i els seus dos fills.

En resum, que Esplugues ja lluu un PichiAvo en un dels edificis adjacents al centre comercial Finestrelles. És una obra inconfusible. Aquests dos artistes, com altres tants grafiters, van explorar en els seus inicis el plaer de l’hiperrealisme, però un dia els va passar el que als romans quan el 212 abans de Crist van conquistar Siracusa. Diu la història que va ser amb el botí guanyat en aquella batalla que els romans es van enamorar definitivament de la cultura grega, fins a fer-la seva. La van acomodar a la seva cultura, i igual que a Atenea la van rebatejar com a MinervaPichiAvo van decidir un dia agafar les icones escultòriques de l’antiguitat i crear el seu particular l’Olimp d’éssers mitològics urbans.

Cupido, de PichiAvo, a la vila italiana de Montecosaro / fer alcalá