Anar al contingut

CIMERA SOBRE LA QUALITAT DE L'AIRE

Bany de realisme en la batalla metropolitana contra la contaminació

Govern, ajuntament i AMB renoven el seu compromís contra la pol·lució amb moltes promeses per complir

Calvet s'obre a estudiar el peatge urbà mentre s'encalla amb els carrils bus i el veto a vehicles bruts

Carlos Márquez Daniel

Bany de realisme en la batalla metropolitana contra la contaminació

ALBERT BERTRAN

En circumstàncies normals, la urgència és sinònim d’actuació immediata. Però la política es mou per uns altres paràmetres, així que la urgència, en aquest cas, sol ser més una manera de parlar que l’expressió d’una realitat. Passa el mateix quan els càrrecs públics parlen de ‘prioritats’: després d’utilitzar aquesta mateixa paraula per abordar 10 assumptes diferents, el concepte perd tot el seu sentit. Aquest dilluns a Barcelona es versava sobre la qualitat de l’aire a l’entorn de l’àrea metropolitana. S’ha pactat una declaració institucional, i el punt u diu així: “Reconeixem la necessitat d’actuar de manera urgent, reforçada i coordinada...”. El cas és que aquesta mateixa reunió ja es va fer fa dos anys. Si llavors es van respirar pressa i promeses, ara ha tocat bany de realitat. S’ha parlat de peatge urbà, de carrils bus, de limitacions de velocitat i s’ha aportat una llarga llista d’exigències al Govern de Pedro Sánchez. Però si una cosa ha quedat clara és que no és tan fàcil com sembla. Tot i que sigui urgent.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; la tinenta d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, i el vicepresident de Mobilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antonio Poveda, s’han citat al Palau de Pedralbes per fer balanç de la feina feta en aquests 24 mesos. La roda de premsa no ha sigut d’aquestes en què notes el polític còmode. No només perquè les hores eren un atemptat a la reforma horària (ha acabat cap a les 20 hores), sinó perquè fa la sensació que tot i que la lletra de la música agrada a tothom, no hi ha coincidència pel que fa al ritme escollit i els instruments. 

¿Anem bé?

Seria lògic titular aquesta peça pel peatge urbà que ha citat Calvet. Però la seva no ha sigut una defensa a ultrança: “Estudiarem la implementació de possibles peatges de congestió”, ha dit. ‘Estudiarem’ i ‘possibles’ no conviden precisament a pensar que ben aviat se seguirà el camí de ciutats europees en què els conductors ja paguen per entrar a determinats nuclis urbans. El conseller ha assegurat que anem “pel bon camí” en la lluita contra la contaminació, però ha afegit que és un optimisme “sense autocomplaença”. S’ha recolzat en una dada: el 2018, només dues estacions meteorològiques van sobrepassar els límits legals de diòxid de nitrogen. Un any abans en van ser cinc, i el 2010 eren 17 les ‘caixes negres’ del clima en què saltaven els ploms. A la pregunta sobre la promesa feta a la cimera del 2017 de reduir un 30% les emissions abans del 2030, Calvet ha assegurat que estem millor, tot i que no ha detallat quin percentatge ja s’ha aconseguit reduir.  

També ha afirmat que la Generalitat ha complert el 70% de les promeses fetes 24 mesos enrere. En aquest 30% restant, no obstant, hi ha dues de les propostes estrella. La primera és el veto als vehicles més contaminants en les vies que comuniquen 40 municipis metropolitans. Aquest pla havia d’entrar en vigor el gener del 2019, això és, fa tres mesos, i va ser la dada que més es va destacar a la premsa el març del 2017. Segons assenyala a aquest diari Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, aquesta iniciativa requeria una reforma normativa per part de la DGT que finalment no ha vist la llum. “Quan vam presentar el projecte, el Govern del PP ens va assegurar que hi estava treballant. Però el pla es va aturar i tampoc s’ha pogut tirar endavant amb el PSOE”. Aquest permís, necessari per a vies interurbanes, tot i que siguin de titularitat del Govern, no és necessari dins dels municipis, per tant, la zona de baixes emissions prevista per al gener del 2020, la mesura estrella d’aquella i d’aquesta cimera, no requereix el concurs de l’Estat.  

La pol·lució ens mata

La segona proposta de categoria tenia a veure amb un dèficit històric del transport metropolità: aconseguir que el bus dels municipis que envolten la gran ciutat la puguin penetrar amb més rapidesa. Per això, la cimera del 2017 parlava de carrils bus a la B23, la C31 i la C245, mentre que la reunió d’aquest dilluns ha fet referència als vials de la B23 (és la que sembla més encarrilada), la 31 i la C245. O sigui, el mateix, ja que en aquests dos anys amb prou feines s’ha avançat.  

Sanz ha fet referència a evitar l’autocomplaença. “Sabem que la contaminació ens està matant”, ha afirmat, alhora que ha recordat que la pol·lució “no permet que els nens es desenvolupin correctament a nivell cognitiu”. Coses molt dolentes que floten que el consistori creu que es podran combatre amb la zona de baixes emissions, que fa fora del carrer 50.000 vehicles vells, a què cal afegir l’esforç en carrils bici o la culminació de les 28 línies de la xarxa ortogonal d’autobusos. Sobre els peatges urbans s’ha obert, sense excessiva afició, a “estudiar” la idea, i ha portat a col·lació el tramvia per la Diagonal, instant Calvet “a treballar les setmanes següents”. Això sí que no hi ha dubte que és una urgència prioritària per al govern d’Ada Colau.  

Poveda convida a la contenció

Antonio Poveda ha sigut el menys optimista dels tres. O realista, segons es miri. “No podem traslladar a la població que el tema està millor quan tenim a les ciutats un increment del trànsit del 5%. No estem avançant prou”. El vicepresident de l’AMB, que fa uns dies presentava l’ambiciós pla de mobilitat d’aquest ens supramunicipal, ha convidat els responsables de la cosa pública a ser “més exigents”.

La declaració institucional pactada inclou noves propostes de cara al futur. Com per exemple la presentació d’un projecte de llei de qualitat de l’aire en el termini d’un any. O la limitació de velocitat a 50 km/h a vies ràpides que trepitgin sòl urbà, com la C17, més enllà del pont de Sarajevo, a l’ocàs de la Meridiana.

El document també recull un llarg llistat de reclamacions a l’Estat. Com aquestes: incentivar més la compra d’autos no contaminants, que els nous edificis ‘electrifiquin’ els seus aparcaments privats o ampliar el finançament del transport metropolità.