Anar al contingut

Història de la ciutat a la butxaca

Barcelona sense maquillar

Una nova 'app' radiografia l'edat de tots els edificis de la ciutat i exhibeix el patrimoni local

Big Time BCN és sols una aplicació, però convida a reflexionar sobre la tendència del 'façanisme'

Carles Cols

Mar Santamaria i Pablo Martínez, ahir, amb laplicació Big Time BCN oberta en una tauleta.

Mar Santamaria i Pablo Martínez, ahir, amb laplicació Big Time BCN oberta en una tauleta. / JOAN CORTADELLAS

Una de les escenes que més impacte van causar en el seu moment del clàssic de Roger Corman L'home amb raigs X als ulls succeeix quan el protagonista, Ray Milland en el paper del doctor Xavier, descobreix que pot veure a través de la roba de la gent. Dos joves barcelonins, Mar Santamaria i Pablo Martínez, acaben de posar en servei una aplicació per a telèfons i tauletes (de moment només per a dispositius Android) que permet veure Barcelona així, sense roba ni maquillatge, més enllà de les façanes. És cartografia de raigs X. L'enginy ha estat batejat amb el nom de Big Time BCN. També s'hi pot accedir a través d'internet, però és amb el telèfon o a la tauleta com, si s'activa el geolocalitzador, més es disfruta a peu de carrer d'aquesta app, perquè mostra de forma dinàmica la data de construcció dels més de 70.000 edificis de la ciutat i ofereix fitxes detallades dels més de 3.000 elements que conformen el Catàleg del Patrimoni de Barcelona.

La informació que aporta Big Time BCN no és cap secret d'Estat. Està disponible, per exemple, al Cadastre del Ministeri d'Hisenda i també a la web de l'Ajuntament de Barcelona, però s'ha de ser tot un Howard Carter per descobrir les coses meravelloses que s'hi amaguen. Això és, en realitat, el que Santamaria i Martínez, mà a mà amb l'empresa barcelonina InQBarna (autora d'altres interessants apps sobre la ciutat, com Drakcelona), han desenvolupat, una eina per accedir amb el moviment d'un sol dit a documentació que fins ara era de farragosa recerca.

EL ROIG I EL NEGRE / D'entrada, Big Time BCN convida a examinar de forma erràtica l'antiguitat de la ciutat. El calendari que apareix a la cantonada superior dreta sembla tornar-se divertidament boig amb aquest vagabundeig. Compte, que l'experiència té fins i tot components d'addictiu voyeurisme.

A Ciutat Vella predominen les diferents tonalitats de color vermell, reservades a edificis inclosos en el catàleg patrimonial. En aquests, si es desitja, es pot accedir a informació addicional. En la resta dels districtes aquestes taques carmesí són més disperses. Les parcel·les són majoritàriament blaves (el més clar, per a les obres més recents, i el més fosc, gairebé negre, per a les més antigues no catalogades).

«Una de les primeres conclusions que vaig poder treure i que més em va sorprendre al veure en conjunt tota la ciutat és que l'arquitectura de Barcelona és molt més recent del que sembla», explica Santamaria. I és que és al cap d'uns minuts quan es descobreix que, segons com es miri, Big Time BCN pot ser també un valuós instrument per tenir una mirada crítica sobre moltes de les coses que han passat a Barcelona aquests últims anys. Hi ha, per exemple, el cas del façanisme que els anys previs a la crisi econòmica tan de moda es va posar a la ciutat amb el beneplàcit dels responsables de l'àrea d'Urbanisme i el somriure còmplice dels mateixos barcelonins. Cada vegada són més nombroses les veus que s'alcen contra aquesta pràctica, en què les empreses immobiliàries conservaven la façana d'un edifici i demolien la resta de la construcció per alçar al seu lloc un empelt arquitectònic que, coses del mercat, aleshores es cotitzava més alt que les obres íntegrament noves.

LES ARENES, 2010 / Als arxius del Cadastre, totes aquestes finques impostades figuren òbviament com a obres de nova construcció, i així ho retrata per tant l'app Big Time BCN. El cas extrem, en aquest sentit, és sens dubte el de la plaça de toros de Les Arenes. Apareix datada l'any 2010 i no és un error. De l'arquitectura original només es conserva part de la pell. Ha passat el mateix en desenes d'adreces postals de l'Eixample, perfectes per a la foto a peu de carrer, però que rere la façana amaguen a vegades enormes pèrdues patrimonials. Encara que no era el seu propòsit inicial, l'aplicació que han impulsat Santamaria i Martínez convida a reflexionar, permet ser una mena de doctor Xavier pels carrers de la ciutat.

Una altra conclusió possible és que el passeig de Gràcia resulta molt estrany vist a través d'aquesta aplicació. És una de les rutes obligades de tot turista de visita a la ciutat i, paradoxalment, els edificis amb valor patrimonial no arriben a la vintena, mentre que una mica més amunt, el menys turísticament transitat carrer de Gran de Gràcia destaca per ser un continu traç rosa de construccions incloses en el catàleg de la ciutat, encara que no sigui en la categoria de més valor.

En resum. Big Time BCN ja està operativa. És, a més, gratis. I pot ser que solament sigui un primer embrió d'un projecte més gran, perquè, com reconeixen Santamaria i Martínez, seria interessant que interactués amb altres programes, com Street View i d'aquesta manera portés la visita virtual a la ciutat a fronteres encara no explorades. «Ja ho veurem», diuen.

0 Comentaris
cargando