Ha nascut un Richard Gere

¡Compte! La tendra criatura que fa una setmana va parir Locki, l'orangutana de trenta i tants del Zoo de Barcelona, no és una femella, com en un primer moment i equivocadament van pensar els responsables de la col·lecció de primats (la mare l'agafava amb tant d'amor que era impossible veure el que s'ha de veure en aquests casos), sinó que és un petitet mascle, és a dir, una excel·lent oportunitat per explicar quatre tremendes veritats sobre aquesta espècie de gran simi, que avantatja en intel·ligència els goril·les i els ximpanzés com un universitari a un pàrvul. Són llestos, sí, però si hi hagués un infern la majoria dels orangutans mascle hi anirien pels seus pecats.

La cria encara no té nom. Es decidirà en una votació, com sol fer el zoo. De moment passarà uns cinc anys enganxat a la seva mare. Els orangutans són així. Creixen, s'emancipen i, després, ja els has vist prou.

El pare és Karl, que va arribar a Barcelona l'any 1996 com a possible parella de Jawi, filla de Locki, però que, molt murri ell, no li va semblar malament seduir també de passada la que tan sols havia de ser sogra.

El de fa una setmana tan sols va ser un part, és cert, però des del punt de vista científic és una gran notícia, perquè els orangutans («les persones tímides de la selva», segons Birute Galdikas, una de les especialistes més importants en la matèria) són grans desconeguts encara. Tant és així que no va ser fins fa molt pocs anys que es va concloure que els que habiten a Borneo i els que ho fan a Sumatra són espècies diferents, de manera que als zoos europeus ara hi ha un notable galimaties. Hi ha 173 exemplars de Borneo, 148 de Sumatra i, atenció, 26 orangutans híbrids que en estat natural no haurien existit mai. És des d'aquest punt de vista que el part de Locki és important, perquè des que es van establir les diferències genètiques els zoos intenten tornar a posar les coses al seu lloc i desfer el camí equivocat, cosa urgent ja que es tracta d'espècies no solament molt amenaçades per la desforestació, sinó que a més tenen la taxa de reproducció més baixa d'entre tots els mamífers.

El temps corre en contra seu i és una llàstima, perquè els límits de la seva intel·ligència encara no es coneixen. De totes les bèsties d'un zoo, l'única capaç de planificar i executar una fuga és l'orangutan. Hi ha casos perfectament documentats, com el d'un exemplar que va fabricar un rossinyol amb un clip que amagava sota la llengua perquè els seus cuidadors no el descobrissin. Sortia de tant en tant a robar fruita.

El costat fosc

En resum, que aquest cap de setmana ja és possible visitar la nova cria del Zoo de Barcelona i intuir en la seva mirada encara infantil aquest brillant futur, però tractant-se d'un mascle també val la pena conèixer el seu costat fosc.

Notícies relacionades

La Fira invertirà 255 milions en la reforma dels pavellons

Pressió als veïns del bloc Venus si no retiren demandes

En llibertat, els orangutans són desconcertants des d'una òptica humana. No viuen en grups tancats, com els goril·les, així que semblen grans solitaris, però no és així. El més habitual és que un mascle sigui amo i senyor d'una gran part de bosc on habiten escampades les femelles. Al mascle dominant se'l distingeix per les seves enormes galtes, que serveixen d'altaveu per als dies en què li ve de gust enjogassar-se. El crit de reina, que he arribat a casa té un punt de prehistòric. Dura uns dos minuts i exerceix un fenomen que ha estat batejat com una mena de castració auditiva en la resta dels mascles, que temorosos no desenvolupen aquestes galtes prominents mentre ja hi hagi un cap. Però això no els redueix el desig sexual, així que literalment es dediquen a violar les femelles que poden. Es calcula que a Borneo, un 90% de les cries són fruit d'una relació no consentida. A Sumatra sembla que funciona més el galanteig. Millor això que res.

Però per si això sembla poc, encara hi ha més. Galdikas, la Jane Godall dels orangutans, assegura que un va intentar aprofitar-se de la seva cuinera. ¡Les humanes els resulten atractives! Això ho va comprovar al seu dia, en el rodatge d'un excel·lent documental, l'actriu Julia Roberts, quan Kosasu, un mascle descomunal, va intentar portar a terme una seqüela selvàtica de Pretty Woman i arribar amb ella allà on Richard Gere se suposa que va arribar. És un vídeo impagable.