Evelio Rosero s'endinsa en la ferida oberta de Colòmbia

Si, parafrasejant Eduardo Galeano, l'Amèrica Llatina segueix tenint les venes obertes en canal, Colòmbia és la ferida més sagnant que enverina la il.lusió que la regió faci realitat algun dia el somni bolivarià d'unitat i esplendor. Després de més de quatre dècades de conflicte entre les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i el Govern i milions de morts a la cuneta, el conflicte continua estant lluny de tancar-se. Aquesta realitat supurant ha llançat Evelio Rosero (Bogotà, Colòmbia, 1985) a escriure Los ejércitos, obra amb què el periodista i escriptor colombià es va emportar el segon premi Tusquets, dotat amb 20.000 euros, als quals va sumar els 20.000 de la primera edició, que va quedar deserta.

En la seva decisió, el jurat compost per Alberto Manguel, Almudena Grandes, Alberto Ruy Sánchez, Francisco Goldman, Beatriz de Moura i Aurelio Major, va exalçar els mèrits indiscutibles d'una novel.la que "de manera contundent presenta un assumpte que no pel fet de ser habitual és menys difícil de tractar --la violència arbitrària i irracional que castiga un poble--, amb singular elegància i mestria no exemptes de dramatisme".

Rosero, exultant pel premi, assevera que ha intentat no prendre partit per cap dels dos bàndols en conflicte. "No entro a valorar qui té més motius i si és legítima la lluita contra el narcotràfic. El que m'interessen són les conseqüències humanes d'aquesta guerra". No obstant, l'autor de Las muertes de fiesta no estalvia saliva a l'hora de calibrar l'actuació del president colombià, Álvaro Uribe: "No ha fet res per avançar amb la problemàtica del país, no ha buscat la pau ni el diàleg i no ha escoltat el clamor popular perquè no continuï la barbàrie".

No fent cas dels consells dels seus conciutadans, Ismael, un professor jubilat, decideix no fugir de San José --"un poble imaginari idèntic a qualsevol altre sumit en aquesta guerra absurda"-- i enfrontar-se a la violència que amenaça de destruir el seu petit món. "A vegades pensem que l'horror no ens arribarà a tocar mai. La grandesa d'Ismael és saber continuar quan presencia la descomposició de tot allò que ell ha estimat".

A manera de collage, Rosero ha construït aquesta novel.la a partir de retalls d'històries que ha anat recopilant durant tot aquest temps. L'obra pretén ser una crit que ajudi els seus compatriotes a despertar de la creixent indiferència que senten davant un conflicte enquistat: "Després de tants anys, es palpa una indiferència inhumana cap a aquest tema; als noticiaris els centenars de morts queden reduïts a l'estadística. Molts minimitzen l'horror pensant que només li pot passar al veí".

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

AMO DEL SEU ESTIL

Admirador de la literatura russa del XIX i de Juan Rulfo i Jorge Luis Borges, aquest inquiet creador creu que ha aconseguit perfilar una veu molt personal impassible a influències i modes: "No sé si m'han marcat; crec que sóc amo del meu estil, de la meva manera d'acostar-me al món". Autor de contes per a infants i joves, espera que aquest premi li serveixi per projectar la seva obra fora de les fronteres de la seva convulsa nació: "El somni de qualsevol creador és transcendir el seu entorn. Espero que sigui un trampolí per a obres anteriors de la mateixa qualitat".