el cas Enríquez Negreira

Les 10 claus de l’escàndol dels pagaments arbitrals

  • La investigació fiscal sobre els pagaments del Barcelona a l’exàrbitre Enríquez Negreira van començar la dècada passada tot i que continua sense quedar clar quin era el paper que feia l’excol·legiat en la seva col·laboració milionària amb el Barça.

Les 10 claus de l’escàndol dels pagaments arbitrals

ARCHIVO

7
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

La relació econòmica i professional de Jose María Enríquez Negreira amb el FC Barcelona està sent investigada per la Fiscalia de Barcelona. El club blaugrana podria haver pagat fins a set milions d’euros des de l’any 2001 durant els mandats dels presidents Gaspart, Laporta (en la seva primera etapa), Rosell i Bartomeu. Aquestes són les 10 claus del cas.

¿Qui va contractar Enríquez Negreira?

Va ser presumiblement durant la presidència de Joan Gaspart quan es van contractar els serveis de José María Enríquez Negreira, que va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) del 2004 al 2018. No obstant, altres fonts indiquen que la relació amb l’excol·legiat internacional català de Primera Divisió va començar molt abans que Gaspart assumís la presidència del club blaugrana i se cita fins i tot l’última etapa de Josep Lluís Núñez. L’acord es va trencar en època de Josep Maria Bartomeu, el 2018, quan el Barça va haver de retallar despeses. Enríquez Negreira va col·laborar durant els mandats de Gaspart, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.

¿Quants diners s’ha gastat el Barcelona?

El FC Barcelona hauria pagat al voltant de 7 milions d’euros a Enríquez Negreira des de l’any 2001. Així consta en la investigació de la Fiscalia de Barcelona, a instàncies de l’Agència Tributària, pels pagaments a l’empresa Dasnil SL, de la qual l’excol·legiat era soci junt amb el seu fill Javier, segons va publicar dijous el diari ‘El País’. Les quantitats percebudes pel dirigent arbitral es van incrementar de forma notable durant l’última etapa del primer mandat de Laporta (concretament en la temporada 2009-2010), quan al voltant de mig milió d’euros van sortir de les arques del club amb destinació a Dasnil. Altres fonts citen pagaments fins i tot a tres empreses vinculades amb l’antic col·legiat. A part de Dasnil hi hauria pagaments també a Soccercam SL (propietat de Javier Enríquez) i Tresep 2014 SL, que pertanyia a Josep Contreras Arjona, ja mort, que va ser directiu del Barça amb Núñez, Gaspart i Bartomeu, a més de vicepresident de la federació catalana.

¿Quins serveis prestava Enríquez Negreira?

L’excol·legiat, ja en el seu vessant de comandament arbitral, va explicar davant l’Agència Tributària que la seva tasca al Barça es basava a «assegurar que no es prenien decisions en contra» del club durant els partits i que l’equip rebés un tracte «neutral» en els arbitratges. El fill va cobrar pels seus serveis com a ‘coach’ esportiu a través d’una societat de la seva propietat, Soccer Camp Javier Enríquez, segons la versió d’alguns de col·legiats, acompanyava els àrbitres fins al Camp Nou i dinava o sopava amb ells depenent de l’horari del partit. Era habitual veure’l per l’estadi en cada partit de Lliga o Copa que disputava el Barça.

¿Per què investiga la fiscalia?

Perquè va trobar un forat als comptes de l’empresa Dasnil; és a dir, diners que no es van declarar a Hisenda. Es tracta de pagaments injustificats, segons les investigacions. Pel que sembla, existeixen les factures, però Enríquez Negreira va dir que oferia serveis verbals ino en va poder donar una explicació documental davant l’Agència Tributària, que va obrir una investigació fiscal a la seva empresa per irregularitats a les factures entre el 2016 i el 2018 (no s’ha mirat més enrere perquè el presumpte delicte ja ha prescrit). A més, l’excol·legiat s’ha negat a declarar davant la fiscalia a l’al·legar que té un principi d’Alzheimer. Algunes fonts indiquen que va ser el fill d’Enríquez Negreira el que no va passar les factures a Hisenda, cosa que sí que va fer, pel que sembla, el Barcelona, i al contrastar els pagaments van veure que alguna cosa no quadrava.

¿Quan va acabar la relació de l’exvicepresident dels àrbitres amb el Barça?

Va ser Josep Maria Bartomeu el president que va prescindir dels serveis d’Enríquez Negreira l’any 2018. Ho va fer impulsat per una política de retallada de despeses, a causa de la crítica situació econòmica del club. El mateix exdirigent blaugrana així ho va recalcar quan va declarar en qualitat de testimoni del cas davant la Fiscalia de Barcelona.

¿Què opinen els presidents de clubs?

De moment, els màxims dirigents d’equips de LaLiga guarden silenci i no s’han volgut pronunciar sobre el cas. No obstant, ja han saltat algunes informacions segons les quals sol ser habitual la col·laboració d’exàrbitres, una vegada retirats, amb alguns dels clubs de futbol més importants del país. D’aquesta manera, algunes informacions indiquen que Florentino Pérez va contractar el col·legiat Carlos Megía Dávila quan va deixar de xiular, per convertir-lo en delegat arbitral del conjunt blanc, tot i que per unes xifres molt distants a les que ara esquitxen el Barça. Així mateix, també ha transcendit que Enríquez Negreira va cobrar del Girona 55.000 euros entre el 2010 i el 2011.

¿Què han dit els estaments del futbol espanyol?

Javier Tebas, president de LaLiga, ha volgut aclarir que no hi haurà sancions esportives per al Barcelona. «Hem estudiat el cas i hem vist que no és possible una sanció perquè de l’any 2018, quan va acabar el tema, al 2023 han passat cinc anys i aquest tipus de càstigs prescriuen als tres». Per la seva banda, la Reial Federació Espanyola de Futbol ha obert un expedient al Barça i al Comitè d’Àrbitres per mirar d’aclarir la situació. Així mateix, la federació ha volgut desvincular-se dels fets i ha assegurat que es personarà en els procediments judicials que es derivin de les pertinents investigacions.

 

¿Què han dit els àrbitres espanyols?

El Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) també ha emès un comunicat en el qual s’ha desvinculat del cas a l’assegurar que Enríquez Negreira ja no forma part de la direcció arbitral des del canvi de dirigents que es va produir el 2018. «Cap àrbitre en actiu o membre dels òrgans del CTA pot desenvolupar cap tasca que sigui susceptible d’entrar en conflicte d’interessos», va indicar l’estament en la nota alhora que es prestava a col·laborar amb la justícia si era necessari. Entre els exàrbitres que han parlat es troba César Múñiz Fernández, col·legiat asturià que va estar en actiu del 2000 al 2013. «Que una persona de la casa, de la federació, faci aquest doble joc em sembla fatal i no ha de consentir-se. Si l’arbitratge sempre ha estat sota sospita, imagina’t ara», ha declarat a TVE. Alhora, Ibon Urizar Azpitarte, àrbitre en actiu fins al 1991, ha sigut molt dur en les seves declaracions a emissores de ràdio basques a l’assegurar que l’excol·legiat català era una «ovella negra» i que estava «tacant l’estament arbitral». Un ambient d’abatiment, doncs, sembla haver-se apoderat dels àrbitres al veure’s sota sospita, tot i que totes les parts recalquen que el que fos número 2 de la CTA no tenia cap mà en la designació d’àrbitres.

 

¿Què se sap d’Enríquez Negreira?

José María Enríquez Negreira va dirigir un total de 132 partits a Primera Divisió i nou d’internacionals. Mai ho va fer amb el Barça o l’Espanyol a l’estar adscrit a l’escola catalana d’àrbitres. Té 77 anys i va ser la mà dreta de Victoriano Sánchez Arminio quan era al capdavant de l’estament arbitral. En aquella època, Enríquez es va encarregar oficialment d’elaborar els informes dels àrbitres de Primera i Segona Divisió. També executava la feina bruta que no li agradava fer a Sánchez Arminio, segons expliquen persones coneixedores de la relació entre tots dos, com comunicar als col·legiats que quedaven apartats un temps de xiular per un error o que perdien la categoria al no haver complert les expectatives. Altres informacions indiquen que el 2019 va amenaçar el Barça de treure tots els suposats draps bruts si no arribaven a un acord amb ell. No obstant, mai va complir l’amenaça.

 

¿Quina ha sigut la repercussió del cas?

La investigació del cas ha ocupat les portades dels principals diaris generalistes i esportius editats a Madrid, així com les tertúlies televisives habituals que es realitzen a la capital espanyola. La premsa internacional també s’ha fet ressò dels fets. Ha sigut a França on hi ha hagut més repercussió lluny de les fronteres espanyoles. Així, la investigació ha sigut tractada per diaris com ‘L’Équipe’, Le Parisien’ i ‘Le Figaro’. Al Regne Unit també se n’ha ocupat el ‘The Athletic’ (que pertany al ‘New York Times’), el ‘Daily Mail’ o la BBC, així com el diari esportiu ‘A Bola’ a Portugal.