Trompades Calleja
Un dia hi haurà una desgràcia, fa temps que ho adverteixo. Em refereixo a Jesús Calleja (Desafío extremo, Cuatro). Ha estrenat nova temporada i per celebrar-ho se n'ha anat a Namíbia a buscar els únics elefants del planeta que viuen lliures i salvatges al desert. El que fa patir és que la seva intenció era sobrevolar les manades de paquiderms amb un artefacte volador, una mena de mosquit amb ventilador i ala delta, molt similar a aquell enginy que portava l'estrafolari aviador de la pel·lícula Mad Max i que es deia Jedediah. Per anar-se entrenant, va acampar en una tribu himba. Provava d'elevar-se amb el rupestre mosquit i es pegava unes trompades horroroses. I les indígenes, seminues, llavors l'envoltaven afablement i el guerrer Calleja es consolava dels cops. La càmera es recreava oferint-nos plans d'aquestes senyores tan formoses i silvestres. ¡Ah! Era una reconfortant manera d'anar omplint l'aventura amb imatges suggestives i pintoresques. Al final, van trobar dues manades d'elefants i Calleja va aconseguir volar-hi per sobre. Cridava: «¡Déu meu, Déu meu, que no se m'aturi el motor! ¡Ara no, ara no!». I cada vegada que entrava en una turbulència, exclamava: «Estic content perquè tinc l'assegurança del lleó», o sigui, cap a publicitat sobre la marxa de la companyia asseguradora que li paga l'excursió. Home, jo no sé si aquesta acreditada companyia en el fons el que desitjava és que el sofert Calleja es fotés una trompada de veritat i que caigués sobre la manada dels enfurismats elefants. Llavors potser haurien inserit un rètol dient: «Calleja ha caigut. Ha estat triturat per les potes dels paquiderms. Però ha mort feliç perquè té l'assegurança del lleó». Home, encara que morir feliç deu ser molt bonic, no és cap consol. Aquest programa només va fer un 6% de share. Sembla que jugar-te la vida a la tele ja no és atraient. Només aconsegueixes repunts d'audiència si et mors.
