Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Posat a sobre d'un sofà, a Polònia (TV-3), ha aparegut el cap de Franco. O sigui, que el meu admirat Manel Lucas, el gran parodista del Caudillo, pot seguir delectant-nos amb la seva ironia. El més estrany d'aquest esquetx és que el cap del dictador el tingués el pintoresc i fashionnable Marc Giró (David Marcé) guardat a casa seva. És curiós. Ja sabem que l'estàtua eqüestre que van col·locar al Born estava en un magatzem de Via Favència, sense cap, des de feia anys. I que segons sembla va ser descargolat. O sigui, que el descargolador -i no pas decapitador- és molt possible que fos un fan que desitjava guardar-se'l. No encaixa Marc Giró en aquest tètric fetitxisme. Li desitjo llarga vida al cap de Manel Lucas perquè pugui continuar, des de la tele, il·luminant-nos amb el seu sarcasme; però és inquietant el parador del verdader cap de l'estàtua. En una galeria de la Piazza della Signoria de Florència ens ensenyen que Perseu, després de decapitar Medusa, el primer que va fer va ser ensenyar el cap. O sigui, no només tallar-lo, sinó sobretot mostrar-lo. En el cas de Franco resulta que algú el té secretament ben guardat. Potser fins i tot l'idolatra. És preocupant. Avui l'art de tallar caps ha evolucionat. Diuen que a Pedro Sánchez li preparen una última maldat. Diuen que hi haurà ordre d'abstenció a tots els diputats del PSOE -no a 11 i prou- i a veure què fa. Si obeeix, a més de decapitat, haurà sigut humiliat. Si no obeeix, a més de decapitat, serà expulsat.
