Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
El que sorprèn no és que en l'últim Top Chef (Antena 3 TV) als cuiners els hagin fet preparar hamburgueses. El que sobta és que el programa l'hagin escenificat en un McDonald's. ¡Ah! Intueixo que aquesta firma de menjar barat i ràpid els deu haver deixat anar un detallet econòmic. La publicitat ha estat enorme. Els cuiners van preparar hamburgueses glorioses. Carn de boví, fresca, acompanyada amb mil ingredients. Formatge de Torta del Casar, ruca, soja, gingebre, espinacs, figues, bolets, blat de moro, pinyons... Homeee, quin espectacle gastronòmic. Comprenem perfectament que Chicote endrapés amb una gran satisfacció. Convindria recordar ara que l'hamburguesa no la van inventar ni el senyor Burger King ni el senyor McDonald. La preníem a casa, i en milions de famílies, i en dèiem bistec rus. Ens el menjàvem al plat, no com un bocata entre dues llesques. El secret era comprar bona carn, fer-la picar i, després, a cada casa se li donava forma i es cuinava al seu gust. Carme Ruscalleda, per exemple, prepara uns bistecs russos amb carn de peus de porc que són per llepar-se'n els dits. I com ja va dir fa temps el gran Ferran Adrià: «Un bon cuiner faria excel·lents hamburgueses per a McDonald's, però pujarien de preu». O sigui que el secret del fast food és ser barat food: pocs ingredients, d'escàs valor i de fabricació automàtica i en cadena. Fa uns mesos, quan Jorge Javier Vázquez es va queixar iradament que l'Acadèmia de Televisió no li donava cap premi vaig advertir des d'aquí que això era com si els senyors Burger King i McDonald demanessin que els donessin una estrella Michelin. Seria insòlit. Ara els grans cuiners de Top Chef s'han submergit en el barat food, i ha resultat una estratègia lluminosa. Les seves hamburgueses eren una altra cosa.
