Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. «¡Marta, aquesta caixa a Andorra!»
És probable que TV-3 sigui l'única cadena de televisió d'Occident que no ha dedicat ni un programa, un debat, un documental, una anàlisi, al lleig assumpte de la corrupció dels Pujol. O sigui que esperàvem el retorn de Polònia -el sarcasme encertat i lúcid dels polacs sempre és la nostra gran esperança- per veure com tocaven el cas. Home, ha estat fluixet. Suau. L'han agafat amb paper de fumar. Però l'han tocat. Es veu Mas a punt de firmar la declaració d'independència, i resulta que no pot perquè no queda ni un bolígraf a la Generalitat. ¿On són els bolígrafs? es pregunta Mas, alarmat. I llavors veiem Pujol embalant una caixa plena de bolígrafs i material de la Generalitat, i cridant «¡Martaaa, aquesta caixa a Andorra!». ¡Ahh! Com a sarcasme ha estat tebi, però hem entès el satíric missatge: la caixa plena de bolígrafs és una valerosa metàfora. On s'han esplaiat més els polacs ha estat amb Victoria Álvarez. L'han escenificat fent posturetes amb Rajoy, Montoro i Alicia Sánchez-Camacho. Hem trobat a faltar Jorge Moragas i Pepe Zaragoza, ingredients bàsics per completar el quadro. Aquest esquetx demostra que el nyap del PP, endarrerint la informació que van treure a La Camarga per fer-la esclatar quan els ha convingut, i no quan ho havien de fer, ha servit perquè a Catalunya alguns lacais del pujolisme el facin servir com a pantalla per desviar l'atenció. Però els teleespectadors no som tontos del tot: ni colael nyap del PP, ni cola la maniobra de distracció dels últims de pujolàndia.
