Gaza a vista d'Ana Rosa
Ana Rosa Quintana va arrencar ahir al matíla seva 11a temporada (T-5) des de Gaza. Sis dies després de l'alto el foc, la senyora Quintana ha volgut trepitjar per si mateixa el terrorífic paisatge que presenta en aquests moments la franja de Gaza. Les imatges que ens ha ofert, el seu passeig pels barris destruïts per les bombes, les coneixíem del treball dels i les corresponsals que cada dia, al peu del canó d'aquesta guerra, amb o sense treva, i moltes vegades jugant-se la vida, ens instrueixen en els informatius de les diverses cadenes. L'arribada d'un famós, d'una estrella televisiva, dóna un plus. Un plus efectiu pel que fa a la repercussió, però discutible pel que fa a la recerca de l'espectacularitat. M'expliquen amics d'Israel que aquest cap de setmana passat el consolat espanyol a Jerusalem va obsequiar Ana Rosa amb una gran festa de recepció amb tots els ets i uts. ¡Ah! Aquestes celebracions no les solen fer als i les corresponsals dels quals parlàvem abans. L'star-system té aquestes coses, que tant grinyolen en un paisatge de desolació, mort i catàstrofe, que en dos mesos de batalla ha segat la vida de 2.014 persones, el 80% civils. Dit això, seria totalment injust no valorar el gest d'Ana Rosa, la visibilitat que ha donat a la intolerable situació en què està Gaza, on a sis dies de l'alto el foc encara hi ha cadàvers sense rescatar sota la runa. La visita a una de les 85 escoles que hi ha a la franja ha estat il·lustrativa per la seva duresa. Milers de palestins als quals les bombes han destrossat les seves cases s'han instal·lat a les escoles i han fet amb els pupitres i armaris escolars una espècie de poblats a l'interior de les aules. Al seu dolor per haver perdut pare, mare, avis, fills, familiars, amics o veïns, s'hi uneix la desesperació de no tenir ni un sostre on aixoplugar-se. El retrat que ens ha ofert Ana Rosa ha estat d'una desolació esgarrifosa. És a dir, que la validesa del seu viatge és inqüestionable.
