L'independentisme, en numerus clausus

La violenta repressió policial contra el referèndum unilateral de l’1-O va acostar fins a les urnes molts catalans no independentistes que en altres circumstàncies haurien girat l’esquena a la consulta. No obstant, l’escrutini de vots difós pel Govern de la Generalitat a tocar de la mitjanit va revelar una dada significativa: la dada de participació va ser semblant, fins i tot una mica més baix, que l’aportada en la consulta del 9-N del 2014.

El «procés participatiu» del 2014 només va mobilitzar entre el 36% i el 42% del cens. La forquilla té la seva explicació. D’acord amb les regles fixades per l’Executiu –llavors de CiU–, en aquella consulta alternativa hi podien participar tots els catalans de més de 16 anys residents a Catalunya; els que visquessin a l’estranger i s’haguessin registrat per votar, i tots els immigrants de 16 anys o més amb targeta de residència a Catalunya. En total, una mica més de 6,4 milions de persones.

Segons l’Executiu català, van poder votar 2.262.424 catalans, xifra que suposa el 42,34% del cens convocat, que era de 5.343.358 persones. Aquest registre és sensiblement inferior al que va obtenir el sobiranisme tres anys enrere, quan van anar als col·legis electorals 2.344.828 votants, 82.404 més que l’1-O.

S’ha de subratllar que en el recompte del diumenge no es van computar els vots dels col·legis electorals clausurats pels Mossos, la Policia i la Guàrdia Civil: uns 770.000 sufragis (segons el Govern) que haurien enfilat la participació fins als tres milions (el 56% del cens). Però també cal recordar que tots aquests ciutadans que van veure confiscades les seves paperetes tenien la possibilitat de participar en qualsevol altre centre de votació, en virtut del cens universal decretat per la Generalitat tot just una hora abans de començar a votar.

Sobre aquella xifra, els 2.344.828 votants del 9-N van representar un 36,6% de participació. Però si es pren com a cens els 5.510.853 catalans que podien votar en les últimes eleccions autonòmiques, el 27-S del 2015, el percentatge de participació en el 9-N sobre cens electoral es va situar en el 42,55%, dues dècimes menys que l’1-O i sempre per sota dels estàndards fixats per la UE per als referèndums d’autodeterminació. 

SEMBLANCES RAONABLES

Aquesta forquilla del 36% al 42% reflecteix molt bé el grau de mobilització que ha aconseguit fins a la data el sobiranisme quan ha sigut cridat a les urnes. I és que entre la consulta del 9-N i els comicis del 27-S hi va haver semblances molt eloqüents que van deixar patent el sostre de vidre que els secessionistes no han aconseguit trencar del tot en el referèndum unilateral de l’1-O.

En números absoluts, el vot independentista sí que ha crescut lleument. La suma de sufragis de Junts pel Sí i la CUP en les últimes eleccions, 1.966.508 paperetes, va ser molt semblant als suports que va obtenir el sí-sí en el simulacre de consulta del 9-N: 1.897.274. Diumenge els sís van ser 2.020.144. En percentatge, el suport a la secessió de Catalunya va atraure el 9-N del 2014 el 34,42% del cens electoral; el 27-S del 2015, el 35,68%; i l’1-O del 2017, el 37,8%.

Una altra semblança raonable: la suma dels vots el 27-S a les forces partidàries d’un referèndum (Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP), 2.334.121 suports, va estar molt a prop de la participació total en el 9-N, que va ser de 2.344.828 electors. En percentatge, els dos registres van representar el 42% del cens electoral. En aquest cas no es pot efectuar la comparació perquè en el referèndum de l’1-O, a diferècia del 9-N, la pregunta era binària, sense possibilitat de recolzar una tercera via entre el sí i el no.

LA TERCERA VIA

Notícies relacionades

Referèndum a Catalunya: últimes notícies en directe

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Tant en les eleccions del 27-S com en la consulta del 9-N, aquesta anomenada tercera via també es va anotar marques molt similars. En el «procés participatiu» del 2014, la suma dels vots que van rebutjar la independència en alguna de les tres fórmules possibles (sí-no, sí-en blanc i no) va pujar a 362.848 sufragis. En les eleccions del 2015, Catalunya Sí que es Pot –coalició que no incloïa llavors els comuns– va aplegar 367.613 suports.

És prou conegut que, sobre el total de vots emesos, l’independentisme no va arribar al 50% dels vots en les últimes eleccions «plebiscitàries», ja que es va quedar en el 47,8%. En canvi, les forces partidàries d’un referèndum van aconseguir el 56,74% dels sufragis. Exactament el mateix percentatge que representa la participació total en el 9-N (2.344.828) respecte a la participació en el 27-S (4.130.196). H