
Inversió de l’estalvi Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Què són les lletres, bons i obligacions del Tresor i com comprar-los?
El deute públic, particularment les lletres del Tresor, són l’actiu d’inversió de moda per als petits estalviadors. Així ho demostren les cues a les seus de Banc d’Espanya i els problemes que ha tingut la web del Tresor de les últimes setmanes. La seva rendibilitat les ha fet molt atractives i l’any passat els particulars van augmentar la seva cartera de valors de l’Estat per primera vegada des del 2015 (fins al novembre en 1.225 milions i un 121%, als 2.232 milions). Les lletres a tres, sis, nou i dotze mesos subhastades el gener, així, van tenir un interès d’entre el 2,198% i el 2,998%. Davant d’això, el tipus mitjà dels nous dipòsits a fins a un any de termini concedits pels bancs al desembre va ser del 0,42%. El Tresor ofereix aquest simulador per comprovar quina rendibilitat es podria obtenir.
Són títols de deute de l’Estat de renda fixa (és a dir, amb un termini de venciment establert i que ofereixen una rendibilitat invariable i prefixada) i de curt termini (tres, sis, nou i dotze mesos). Es venen a través de subhastes: generalment, els valors a tres i nou mesos se subhasten el quart dimarts de cada mes, mentre que els de sis i dotze mesos ho fan el tercer dimarts de cada mes. El seu valor nominal són 1.000 euros, per la qual cosa en cas d’invertir-hi una quantitat més elevada sempre haurà de ser en múltiples de mil. El preu de compra és normalment inferior al nominal, de manera que la rendibilitat que s’obté al final del període és la diferència entre el que se’n paga i el que el Tresor ens torna a data de venciment, que és el nominal sol·licitat (1.000 euros o una quantitat més gran múltiple d’aquesta).
Són títols de deute de l’Estat de renda fixa a mitjà i llarg termini. Els bons i les obligacions tenen característiques similars i funcionen igual que les lletres, amb la diferència dels terminis més llargs i que paguen interessos anualment. Els bons a dos, tres i cinc anys se subhasten generalment el primer dijous de cada mes, mentre que les obligacions a 10, 15 i 30 anys se subhasten generalment el tercer dijous de cada mes. El seu preu real pot ser per sobre, per sota o alhora del nominal (1.000 euros per títol). Per això, el Tresor sol·licita un dipòsit previ, que s’aplica sobre el nominal que es pretén invertir. Una vegada celebrada la subhasta, es coneix el preu real del valor. La seva diferència amb el dipòsit previ se li torna al comprador al cap de pocs dies de celebrar-se la subhasta en el seu compte sense aplicar-li cap comissió.
Les ofertes per comprar deute a les subhastes del Tresor poden ser de dos tipus: competitives (l’inversor indica el preu màxim que està disposat a pagar per cada títol, tot i que el Tresor pot fixar un mínim) i les no competitives (en les quals els compradors no indiquen el preu, sinó que accepten el mig resultant de la subhasta). Els petits estalviadors minoristes solen presentar ofertes no competitives, amb la qual cosa normalment s’adjudica tota la quantitat que volen invertir. A les subhastes, les ofertes es classifiquen per ordre descendent i es calcula un preu mitjà a partir de les peticions competitives acceptades. Les ofertes de compra realitzades al preu mínim s’adjudiquen a aquest preu; les peticions entre el preu mínim i el preu mitjà paguen el preu que hagin licitat; i les peticions per sobre del preu mitjà i les no competitives paguen l’esmentat preu mitjà. En aquest enllaç es pot consultar el calendari de pròximes subhastes.
Per comprar deute en una de les subhastes directes que realitza l’Estat hi ha tres vies. La primera és la pàgina web del Tresor, a l’apartat de compravenda de valors (és necessari tenir certificat digital o DNI electrònic, aquest vídeo en dona els detalls). La segona és a qualsevol de les 16 oficines del Banc d’Espanya (des de dimarts passat, és necessari sol·licitar cita prèvia, al telèfon 913385000 o via web, escollint la sucursal i després l’apartat «operativa de comptes directes»). I la tercera és a través de bancs, societats i agències de valors. Aquest tercer curs és el més car. Banc d’Espanya cobra el 0,15% sobre l’import que rep via transferència per fer efectiva la compra, amb un mínim de 0,9 euros i un màxim de 200 euros sobre l’import, una comissió que també s’aplica a les operacions realitzades a través del Tresor. A això, les entitats li afegeixen una altra comissió per la seva gestió.
Presentar-se a qualsevol sucursal de Banc d’Espanya amb cita prèvia, aportant la següent documentació: el NIF i les dades del compte bancari en el qual desitgeu rebre els interessos i el capital. El pagament de la quantitat que es desitja invertir es pot abonar mitjançant efectiu, xec bancari, o també mitjançant transferència que es realitzarà no més tard del dia anterior a la subhasta a un compte de Banc d’Espanya. El nominal mínim a invertir és de 1.000 euros, però els diners a desemborsar a Banc d’Espanya són el dipòsit previ que es fixi abans de la subhasta. En el cas de les lletres, actualment és del 100%, és a dir, 1.000 euros per títol. En el cas dels bons i obligacions, el dipòsit previ el fixa Banc d’Espanya, amb caràcter general, divendres abans del dia de la subhasta.
Els comptes directes són comptes de valors –no d’efectiu– oberts a Banc d’Espanya per poder comprar i mantenir el deute de l’Estat adquirit a les subhastes del Tresor. L’obertura d’un compte directe es produeix com a conseqüència de la compra a Banc d’Espanya o a través de la pàgina web de Tresor; el traspàs de saldos de valors des d’un banc a Banc d’Espanya; o el traspàs d’un compte directe d’un mort als seus hereus. Els comptes directes permeten cobrar els interessos i el capital, així com reinvertir el deute quan venç i traspassar els títols abans del seu venciment a una altra entitat autoritzada. En canvi, no permeten operar al mercat secundari (compravendes de deute públic entre inversors privats). Només estan permeses per als residents a Espanya, amb la qual cosa els no residents han de comprar el deute a través de les entitats financeres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.