Fallece Rafaella Carrà
Han passat més de 45 anys i potser per això resulta difícil fer-se avui una idea justa de la commoció que va produir a les llars espanyoles la primera aparició de Raffaella Carrà en el programa de TVE ‘¡Señoras y señores!’, que dirigia Valerio Lazarov. Fins i tot sent una emissió en blanc i negre, la visió d’aquella menuda italiana embotida en un cenyídissim peto de lluentons que remenava i movia el serrell als gloriosos compassos de ‘Rumore’ (la història d’una dona que ha aviat el marit perquè vol decidir què fer amb la seva vida) suposava una incontenible explosió de color i llibertat en el sinistre panorama catòdic del tardofranquisme. Espanya acabava d’estrenar el 1975, l’any que veuria morir el dictador, i la Carrà s’oferia esplendorosa des de la pantalla del televisor per ajudar el país a deixar enrere la barbàrie i entrar en la civilització i la modernitat a base de cops de maluc huracanats.
