Vine a sopar i et faré espiar
Una altra oportuníssima entrevista de Cristina PuigaEl debat de la 1(TVE-1): va convocarSantiago Vidal, jutge de l'Audiència Provincial de Barcelona, perquè ens il·luminés una mica sobre aquell fenomenal tsunami d'espionatges a granel que ens està envaint. El jutge va advertir, així d'entrada, que després de més de 24 anys de carrera judicial, aquesta onada d'espionitis punt cat no l'havia vist mai, i que en vista del que hi ha té la sensació d'estar, al mateix temps, davant d'una novel·la deDashiell Hammeti d'una historieta deMíster Magoo. Però una vegada refet de l'estupefacció que li causa aquest assumpte, va respondre a les preguntes deCristinadelimitant perfectament la legalitat o la il·legalitat de tota acció d'espionatge. Vegem-ho. Primer: qualsevol pot ser gravat, fotografiat o espiat si es troba en un lloc públic; però és il·legal en un àmbit privat. I segon: si l'espionatge o gravació es produeix amb el consentiment -o fins i tot el mandat- de qui està en el seu àmbit privat, també és legal. ¡Ahh! Aquesta segona possibilitat és la més inquietant. Qui convidi algú -a sopar a casa, posem per cas-, pot gravar, fotografiar i fer espionatge al seu convidat. És perfectament legal. Tremenda però interessant i clarificadora sessió de doctrina jurídica sobre temes d'espionatge. També va ser molt lluminós el que va dir sobre les moltes filtracions de casos que s'estan instruint als jutjats. Quan va ser preguntat sobre aquest punt per part deToni Bolaño,Vidal va respondre:«En els últims 15 anys, l'Audiència Nacional ha investigat més de 100 filtracions, i mai s'ha arribat a saber qui filtrava. En cap dels 100 casos investigats s'ha arribat a descobrir res». Home, això és més preocupant. Si l'Audiència Nacional és incapaç d'investigar la seva pròpia tasca investigadora, una de dues, o bé hi ha molt de talòs investigant, o la hipocresia campa tranquil·lament.
