«¿Usted es sorda o qué, leche?»
Susanna Griso(Espejo público, A-3 TV) va dir ahir al matí al concloure la surrealista i delirant conversa que va intentar mantenir ambRuiz-Mateos,que aquella havia estat«l'entrevista més frustrada» de la seva vida. Hi estic d'acord només a mitges. És possible que no hi hagi hagut entrevista, hi estem d'acord, perquè va ser impossible queRuiz-Mateosrespongués a cap pregunta. Però no va ser un exercici televisiu frustrat, sinó lluminós: va servir per retratar perfectament el tremend estat existencial, i cerebral, en què es troba el rei del tronat imperi de l'abella, ara anomenat Nueva Rumasa. Displicent, descarat, superb, cregut, va fer la sensació que era un ésser instal·lat en una galàxia patètica, que anava desgranant un monòleg absurd i tètric. La connexió era en dúplex; ell instal·lat a la seva mansió de Somosaguas, hieràtic en la seva posada en escena, però barroc en el seu verb lúgubre. No atenia a res del queSusannali intentava preguntar, i de forma incessant anava remugant oracions tètriques sobre la Rumasa antiga -de la Nueva Rumasa, ni piu-, esquitxades d'una tornada que va anar repetint una vegada i una altra, amb una lletra que deia:«Si un fill meu arriba a trepitjar la presó, ¡jo parlaré! ¡Serà un escàndol monumental!». I juntament amb aquesta cançó, anava incrustant al·lusions personals aSusanna, del tipus: «¿Usted es sorda o qué, leche?», o bé:«No em faci vostè preguntes de cinquena. Posin aquí una bona professional que parli de Rumasa i el seu conjunt».Potser el moment més significatiu d'aquesta al·lucinant sessió va ser quan de cop i volta es va referir al banquerBotín. Aquesta vegada va estar molt afectuós. Va dir:«Té tota la meva admiració. Té el meu respecte màxim». ¡Ah! De seguida vam comprendre el perquè d'aquest massatget. Immediatament va afegir:«Seria facilíssim per a ell que em concedís un crèdit per cancel·lar els deutes». O sigui, va aprofitar l'ocasió per demanar directament un préstec.
