Una pèrdua de temps: Eurovisió
Com ja és habitual, TVE ha aconseguit situar la seva abnegada cantant als primers llocs, començant per la cua, del Festival d'Eurovisió. I com que aquesta és la norma des de fa anys, a l'especialDestino Eurovisiónque va presentarAnne Igartiburu -a l'acabar la gala- no vam veure entre els convidats cares de decepció, o gestos d'incomoditat i enuig. O sigui, que això ja s'assumeix com una normalitat còsmica. Fins i tot l'experta en festivals musicalsReyes delAmorli va dir aLucía Pérez,que era en dúplex des de Düsseldorf:«No et preocupis Lucía, pensa que ni Iva Zanicchi ni Olivia Newton-John van poder guanyar mai Eurovisió». O sigui, consolem-nos. Home, cal certificar queLucía Pérez és una criatura deliciosa, simpàtica i alegre, amb una bona veu, i que segurament el problema és la cançó que li ha tocat defensar. Com va advertir un dels tertulians:«Si has defensat aquesta cançó... ¡en pots defensar qualsevol!».Doncs això, efectivament. Des d'un punt de vista estrictament televisiu, a casa fa anys que pensem que aquest festival és una solemne pèrdua de temps. No perquè no es guanyi, sinó perquè ens avorreix enormement. L'únic incentiu d'aquest any era intentar pescar alguna grollera genialitat deJosé María Iñigoen qualitat de comentarista. Però la seva retransmissió va ser plana, de vegades desangelada fins i tot. Com que no té la capacitat visionària deJosé Luis Uribarri,ni tan sols vam poder disfrutar amb les endevinacions. És a dir, una llarga sessió, una llarga jornada televisiva, per no arribar enlloc.
