Una indignada anomenada Juani
Ha estat un excel·lent treball el que ens acaba de presentar el programa30 minuts(TV-3) sobre el moviment dels indignats. Es van acostar amb respecte a l'acampada. Es notava. I la història de laJuani,com a fil conductor, ha estat exemplar. LaJuani,sí, habitant de la Verneda, Via Trajana. Un piset minúscul amb 12 persones a dins. Un piset ple de llits i matalassos per albergar la seva família, fills, gendres, nores, néts... Els acull perquè la fantàstica situació en què ens han ficat els poderosos els ha obligat a refugiar-se a casa de laJuani.I ella aguanta estant a l'atur, però sense subsidi d'atur, és clar. I ella intenta guanyar-se la vida cosint, i fregant cases, quan n'hi surten.«Escombraria la Lluna. Pujaria a un avió i me n'aniria a escombrar la Lluna, ¡el que calgui!».I des de Via Trajana, amb la seva samarreta en què ha pintatIndignatsal davant, iJo no arribo a final de mesa l'esquena, i amb una vella paella recremada, i amb una humil cullera, laJuanise'n va cada dia a la plaça de Catalunya, i es fusiona entre els acampats. Allà l'hem vist no només entre adolescents, noies i nois, també entre senyores de la seva edat, i entre senyores grans, de moltíssima més edat, i entre ciutadans i ciutadanes de tot l'arc de sant Martí biològic que pugui donar-se. I laJuani,emocionada, exclamava:«Em vaig voler suïcidar, però Déu m'ha deixat viva perquè jo veiés això. Mai m'hauria imaginat que els joves es llançarien a lluitar d'aquesta manera, mai ho havia pensat. Ja era hora que algú digués ¡s'ha acabat, s'ha acabat!».¡Ah! Quin fantàstic treball que heu realitzat, criatures del30 minuts. Quin respecte, quina sensibilitat, quina bona forma de moure les càmeres i explicar-nos què passa. Però ara que hi penso... ¿I les càrregues policials? ¿I les porres? ¿I les escopetes? ¿I les bales de goma impactant al cos de lesJuanis?
