Un 'Virolai' a Sant Roc
He seguit cada dimecres el programa No serà fàcil (TV-3). I he de disculpar-me davant vostès, i davant tot l'equip que el fa -Roger de Gràcia, Pol Izquierdo... i l'ànima sàvia i experimentada d'aquesta iniciativa, Miquel García- per no haver-los parlat abans d'aquest programa. És un treball molt interessant. He vist entregues profundes i delicades. Posem per cas les jornades que va passar el Roger al costat de la Dolors, afectada d'un càncer terminal. Vam veure amb quina pulcritud existencial anava anotant en un quadern, no ja les seves últimes voluntats, sinó els detalls de casa seva, el que hi havia als calaixos, en aquell armari, en aquella prestatgeria darrere d'un llibre, o del marc d'un retrat... Tot anotat perquè la família sabés on eren les coses que la Dolors considerava importants. ¡Ah! Roger de Gràcia va fer en aquest cas una tasca amb notable sensibilitat. Aquesta setmana se n'ha anat al barri de Sant Roc de Badalona, concretament a l'IES Eugeni d'Ors. Es va ficar en una classe. Hi havia una vintena de noies i nois. De l'Índia, del Nepal, del Pakistan, de l'Equador, del Brasil, de Gàmbia... ¡Ah! L'objectiu del Roger era mostrar-nos la diversitat. Els vull dir, primer, l'única cosa que no em va agradar del programa. El que vaig trobar discutible i grinyolant. Com a element aglutinador d'aquest fantàstic mapa mundi humà, els va posar com a tasca fer un espectacle musical versionant el verdaguerià Virolai. ¡Ahhh! Comprenc Roger de Gràcia, Pol Izquierdo i sobretot Miquel García. Davant el grau de pessebrisme carrincló que avui en dia s'ha instal·lat a TV-3, haver elegit per exemple un tema de Gato Pérez -penso en la seva esplèndida Rumba de Barcelona, o potser Ja sóc aquí-, haver pensat en el Gato, repeteixo, hauria sigut considerat un sacrilegi pels talibanets de la casa. Per fortuna, en el musical també s'hi va incrustar un rap, una bhangra del Panjab, unes pinzellades de bachata equatodominicana i així l'espectacle es va salvar netament de la grinyolada.
