Un 'j'accuse' contra la censura
Efectiu i efectista cop el d'ahir al matí en el programaAl rojo vivode La Sexta. El seu presentador, i a la vegada director de la cadena,Antonio García Ferreras, va fer treure el color i deixar la pantalla en blanc i negre i, mirant-nos amb una barreja d'ira i de dolor, ens va advertir:«Bon dia, preparin-se perquè la censura prèvia, pròxima al règim franquista, és aquí, a tocar»,i va passar a relatar-nos la maniobra que el PP ha impulsat a través dels seus consellers a RTVE -amb el suport de CiU i l'abstenció del PSOE- per espiar, controlar i intervenir la feina dels professionals de TVE abans que s'emeti per pantalla. O sigui, una cosa molt pròxima al que entenem per censura prèvia, concepte que crèiem eradicat completament. Elj'accuse deGarcía Ferrerasha estat contundent. No s'ha mossegat la llengua. Ha parlat d'«indignitat contra la llibertat d'expressió, control polític, espionatge i desvergonyiment», i encara que poques hores després la cafre mesura que intentaven sembla que ha estat desactivada, o potser només aparcada temporalment, la irada advertència deFerrerasés oportuna. La subscric i la recolzo totalment. Hi ha hagut no obstant un instant del seu parlament que s'ha d'assenyalar, per delirant, simptomàtic i pintoresc.Ferreras va dir en un moment donat:«És una indignitat contra la llibertat d'expressió que han aconseguit els populars amb la complicitat plenament conscient ¡del partit socialista de Rubalcaba!». ¡Ahhh! Quina pastilla més curiosa. Ja sabem que a La Sexta només es parla de Zapateroen positiu, però aquesta dislèxia de parlar d'«¡El partit socialista de Rubalcaba!»quan els socialistes col·laboren en algun disbarat manifest, és per partir-se de riure per terra. Sembla que l'amicFerrerasha aprofitat l'ocasió per passar comptes, llançant-li aRubalcabauna perdigonada perquè segons sembla no els mima tant comZP. Llàstima. Elj'accusedeFerrerasés just i valent. L'altre tema és una espècie de trista i ridícula venjança domèstica. Assumptes propis.
