Un dia li exigiran que es mati
Per a l'arrencada de la seva nova temporada, Jesús Calleja (Desafío extremo, Cuatro) ha escollit baixar per la cova més profunda del planeta, un avenc de més de dos mil metres que es troba a la república d'Abkhàzia, a prop del mar Negre. Ha estat un descens tremendo. En companyia d'un grup espeleòlegs que fa anys que analitzen aquesta fossa -l'equip CAVEX-, l'hem vist patir enormement. Diversos dies allà ficat, baixant i baixant per esgarrifosos passos estrets, a un grau de temperatura, i amb el perill de quedar atrapat i morir ofegat per inundació, ens ha esglaiat. O sigui, vagi d'entrada la meva admiració per aquesta criatura que es desviu per oferir-nos gestes cada vegada més aterridores. Per aquest motiu, l'exhorto a la calma. No calia la seva constant invocació a la mort. Cada dos per tres, mentre baixava a aquella fossa tan terrible, ens deia panteixant, amb gran desesperació: «Si puja l'aigua, ¡estic mort! (...) Si ve una riuada ¡mort! (...) Si m'equivoco en la més mínima coseta, ¡mort!», i així dia rere dia, durant tot el descens. Home, entenc que ha de transmetre terror, perquè li han dit que, si no acolloneix, no puja l'audiència. No obstant, ens han tranquil·litzat molt els moments que s'oblidava de la mort, com aquell instant que va tenir lloc a 400 metres de profunditat, quan de cop i volta, inopinadament, va fer abstracció del perill que l'envoltava, de la mort que l'amenaçava en cada pedra de la caverna, i mirant a càmera, simulant estar relaxat, va exclamar: «Aquí no es pot venir sense cap assegurança, i jo estic tranquil perquè si em passa qualsevol cosa, em treuen els de l'assegurança del lleó». ¡Ahh! Va ser un cop preciós. A casa ens va entrar una pau, una distensió, francament tranquil·litzadores. Tota la meva família desitgem de cor que Calleja segueixi amb el seu fantàstic esperit aventurer. Però hauria de protegir-se d'aquell patrocinador que té, aquella casa de les assegurances del lleó. Si l'han obligat, a 400 metres de profunditat, quan estava gairebé sense alè, a treure forces de flaquesa i fer bona cara per llançar l'espot publicitari corresponent, temo el dia que li demanin que es mati, que s'immoli, que se autosacrifiqui enmig d'una de les seves aventures, i que abans d'expirar, abans de l'últim sospir, li facin recitar aquest text: «Em moro, ¡ai!, em moro. Però no us preocupeu, perquè gràcies a l'assegurança del lleó ¡em portaran al cel!».
