tu y yo somos tres por ferran monegal
Mirar i saber mirar. En el programa ¿Dónde estabas entonces? (La Sexta) Ana Pastor ha sabut mirar bé l’any 2003. Van ser 12 mesos d’intensitat informativa esgarrifosa. Al febrer va sortir Aznar en al·locució televisada assegurant: «Creguin-me, el règim iraquià té armes de destrucció massiva», i allò era fals, però ens va ficar en la guerra. A l’abril van matar José Couso i Julio Anguita Parrado. El germà de Couso ens va fer el retrat dels fets: «Si el carro de combat hagués sigut iraquià, en lloc de nord-americà, ens haurien tractat amb tots els honors, el Govern hauria estat al nostre costat i hauria condemnat l’atac. Però, és clar, el tret era dels Estats Units». Al maig, va passar la tragèdia del Iak-42. Van morir 62 militars. Va ser la vergonya de Trillo, entre altres egrègies autoritats. Qui més sap d’aquell desastre, el periodista Ramón Javier Campo, va plasmar escaridament la veritat: «Hi havia molt a tapar: les condicions de l’avió, les queixes dels militars, i, finalment, com es van entregar les víctimes als seus familiars». Efectivament: més de la meitat de les famílies van rebre els cossos dels seus fills, canviats. ¡Ah! Aquest exercici del ¿Dónde estabas...? és important. És necessari no oblidar. Les generacions joves han d’estar assabentades dels límits que algunes autoritats van traspassar amb tota impunitat.
