tu y yo somos tres por ferran monegal
Com tots els anys per aquestes dates, José Mota ens ha fet a TVE-1 el seu programa especial d’humor. I com ja ve sent habitual, s’ha presentat amb el fre de mà posat, amb el cafè descafeïnat, i amb aquest concepte del còmic en què està instal·lat, tan acomodatici, tan diluït, tan passat per la rentadora que el nas vermell de pallasso s’ha quedat en rosa clar, i la grapa i el sarcasme en escuma, en sifó, en la textura gasosa que es queda en res quan s’ha destapat l’ampolleta. La historieta d’aquest any ha sigut un suposat cop d’Estat, una espècie de 23-F, a càrrec dels còmics d’Espanya. Ocupen el Congrés. Estan farts que es marquin límits a l’humor. Estan indignats amb la criminalització de la comicitat. ¡Ah! Una gran idea si hagués sigut executada amb una mica, almenys una mica, de causticitat o de sàtira. Quina llàstima. Tant còmic amuntegat, tant humorista contractat, i ni una sola perdigonada. El més fort de la vetllada sonava a espanta-sogres del cotilló d’un chiquipark. I, com era d’esperar, el rei Felip VI (Mota) llança un missatge a la nació desautoritzant la revolta, pronunciant solemnement aquest comunicat: «Que els còmics deposin la seva actitud i permetin que els polítics continuïn exercint les seves accions enmig de la conya generalitzada, tasca per a la qual estan àmpliament preparats». ¡Uiii! ¡Que fooort! Home, aquí només que hagués aparegut algú, un dels contractats, un Santiago Segura, una doña Rogelia, fins i tot un Jaimito Borromeo poso per cas, traient el caparró per darrere del Mota monarca, i exclamant: «Per a conya generalitzada, la teva règia família, xato», només amb aquest detall de mínim sarcasme –tan real i exacte d’altra banda– almenys s’hauria salvat el gag.
