tu y yo somos tres por ferran monegal
No s’aconsegueixen els notables índexs d’audiència que aconsegueix cada setmana Got talent España barrejant només una successió de varietés. Cal afegir-hi dos ingredients bàsics, que Tele 5 sap treballar amb especial virtut. Un és el friquisme. Incrustar un friqui que provoqui la gràcia dels que consumeixen aquest tipus de televisió és un passaport al triomf. El 2017, per exemple, van fer guanyar aquest concurs a una criatura estrafolària i patafísica anomenada El Tekila. Això de potenciar l’estrambòtic ja ens ho va ensenyar fa molts anys Chicho Ibáñez Serrador, quan va fer debutar a El semáforo (1995, TVE-1) l’extravagant parella Cañita Brava i José Failde. L’altre ingredient que treballen aGot talent, a l’uníson, és l’espant, la morbositat de l’ensurt, la por, l’angoixa. O sigui, el que ja ens advertien fa mig segle a La Codorniz: tremoli després d’haver rigut. El riure, seguit d’una bona tragèdia, a la tele és una combinació imbatible.
