tu y yo somos tres por ferran monegal
El grau d’interès de La voz kids (A-3 TV) és inversament proporcional a l’edat dels nens que hi concursen. Com menys edat tenen, més creix el nostre afecte. Aquesta setmana ha aparegut una criatura de 7 anys procedent d’Algesires. Es diu Daniel. Abans d’arribar al concurs va rebre la visita dels Angelets, perquè li han caigut totes les dents incisives del maxil·lar superior, i, com que contínuament riu, ens ofereix un espectacle divertidíssim. Col·locat en una de les saletes d’assaig, i assistit per un mestre pianista, enDanielva dir a les germanes Flores (Rosario i Lolita): «Si voleu, la primera estrofa us la canto en italià». I, efectivament, va cantar amb un accent romà magnífic. La gran Gabriella Ferri s’hauria entendrit. I va rematar en prosa amb una advertència gastronòmica: «M’agrada el pollastre amb patata i ‘pomodoro’». ¡Ah! Tot aquest joc escènic, a càrrec d’algú que només té 7 anys, atreu moltíssim. Un nen a qui li han caigut les dents de llet és una alegria. La incògnita és si quan li surtin les noves, i al llarg de la seva vida, sabrà mossegar on és convenient i just. Estem veient en els debats com els polítics es mosseguen entre ells mateixos en lloc d’explicar amb detall com governarien el país. Dents sense idees és una combinació terrible. EnDaniel, a l’espera de noves dents incisives, és una esperança de futur.
