tu y yo somos tres por ferran monegal
A mi els espaguetis ja no m’agraden si no hi porten triple dosi de peperoncino. O sigui, el meu paladar s’ha pervertit i només troba gust quan hi ha all’arrabbiata. Amb els debats polítics passa igual. La tele ens ha acostumat a la pirotècnia, a la traca, a l’impacte. Busquem salsa picant. L’altre dia ho va dir Pablo Iglesias a El hormiguero (A-3 TV), queixant-se que només hi hagi un debat amb els cinc candidats: “Serà estil monòleg, un darrere de l’altre” i reclamava debats intensos. En el debat de divendres a TVE-1, el moderador Xabier Fortes els deia: “¡Tots contra tots, tots contra tots!”. Els animava. L’hem d’entendre. Ho feia amb bona intenció. Sabia que sense combats cos a cos, no hi ha minut d’or ni res. Encara que hi hagués la tremenda Cayetana, no van arribar les baralles remarcables. Però es va produir una situació al final, quan els oradors ja s’acomiadaven: Aitor Esteban (PNB) va negar la salutació a Espinosa de los Monteros (Vox). Va passar d’ell. No va voler donar-li la mà. Va ser al final, repeteixo, però amb aquest gest qualsevol de les cadenes dels imperis privats hauria tret petroli. És més, en lloc de donar la trobada per acabada jo crec que l’haurien prolongat. El cacau estava assegurat.
