tu y yo somos tres por ferran monegal
El títol era La saga de los Obregón (Lazos de sangre, TVE-1). En realitat ha sigut un festival dedicat exclusivament aAnita Obregón. Aquesta senyora passa ara per un tràngol delicat. Anímicament molt dolorós: la greu malaltia del seu fill. Vull ser respectuós amb aquesta situació. No repuntaré, ni ironitzaré, ni escuraré ni un mil·límetre sobre aquesta hagiografia televisiva que li han fet. Només destacaré aquest vídeo que han recuperat de l’arxiu de TVE, aquell moment del programa Caliente (1991) que presentaven la mateixa Obregón i l’humorista Rody Aragón. Aquell instant en què l’Ana està asseguda al costat del llavors anomenat Caro Daddo, o sigui, Alessandro Lecquio, i es demanen mútuament en matrimoni. ¡Ah! Aquest cop televisiu s’hauria d’haver acompanyat d’un altre vídeo: el d’Antonia dell’Atte –llavors dona de LecquioLecquio– que, a l’assabentar-se que li estaven posant una colossal cornamenta, es va asseure immediatament en un plató de Tele 5 i, mirant a la càmera, li va enviar aquest encàrrec, aquest souvenir, al’Obregón: «Maca, te’l pots quedar. Tu no me’l robes, ¡jo te’l regalo! I no saps com de descansada que em quedo». ¡Ahh! Aquell sí que va ser un dels grans moments de la tele dels 90. La italiana regalant el seu marit perquè estava fins al monyo. Només li va faltar acompanyar-se –com a toc escenogràfic– d’una escopeta de canons retallats, una lupara com diuen a Palerm.
