tu-y-yo-somos-tres-por-ferran-monegal
Han encertat amb els jurats, amb els els anomenats coaches. Paulina Rubio, en el paper de transmissora de l’apoderament femení; Antonio Orozco, loquaç i impregnat de simpatia; Pablo López, desbordant de tendresa, i Luis Fonsi, submergit en una deliciosa ingenuïtat subtil. Han encertat amb l’horari: ens vam poder ficar al llit a les 0.30 i no a les dues de la matinada, gairebé, com acostuma a passar en aquest tipus de programes de tanta envergadura. Han encertat amb el càsting d’aspirants. N’hi va haver dos, concretament, que van deixar empremta. D’aquelles empremtes que tant cobegen els canals de televisió i que tan rarament es produeixen. Em refereixo a l’actuació de la Palomy, una noia de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) que va fer saltar Pablo López, que va abandonar el seu tron de jurat, va trepitjar l’escenari, es va asseure al piano i va cantar amb ella aquell tema seu tan profund, Ángel caído, que va posar el públic de peu, que aplaudia sense parar. No és estrany que, després del clima aconseguit, la Palomy li digués a Pablo, totalment subjugada: “Vull anar al final del món amb tu ¡i casar-me amb tu!”.
