Tu i jo som tres, per Ferran Monegal.
Dues caravanes de panteres grises -una de dones, i una altra d'homes- han sortit de les Espanyes amb destinació als Alps Suïssos. S'han trobat a Davos. Tenen la il·lusió que sorgeixi entre ells l'amor tardorenc. Aquest és l'esquema del programa Hotel romántico que TVE-1 acaba d'estrenar. ¡Ah! El romanticisme a partir dels 60 és un art delicat. Està fet de melancolia i d'esperança. Una de les dames més melancòliques que hem vist en aquest començament de programa ha sigut la Mercedes, de Cullera, de 65 anys, divorciada. Es va casar molt enamorada. Però va confessar: «Al cap d'uns anys vaig començar a notar fred. ¿Em comprenen? M'enganyava amb una amiga meva». I llavors vam advertir que per les galtes de la Mercedes s'hi començava a dibuixar, lleument, el solc d'unes llàgrimes. No va ser un plor torrencial. A partir dels 60 el lacrimal plora cap endins. Fa més mal. O sigui, que les males experiències del passat marquen, però no sabem si serveixen de vacuna o d'antídot per evitar que tornin a succeir. Com deia Óscar Ringo Bonavena, notable púgil argentí de la categoria dels pesos pesants: «L'experiència és la pinta que et dona la vida quan ja t'has quedat calb». ¡Ah! En aquesta recerca de l'amor tardorenc els conductors del programa (Roberto Leal, el principal) hauran de ser delicats. Hem vist que a vegades tracten el grup de sexagenaris -potser sense pretendre-ho- com qui porta d'excursió uns pàrvuls d'educació primària. Alerta.
