Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Em costa dir-ne 'reality' al que acaba d'estrenar Rosa López a la cadena Ten. Per descomptat no és un xou. Però tampoc un 'reality'. Anomenem-ho 'televerité', que s'acosta més al que ens transmet aquest retrat, gairebé una radiografia de si mateixa, sense posturismes ni comèdies. «Havia tocat fons. O començava de nou, o em retirava de la música (..) Enrere les pors. Començo a viure. Ja m'he cansat de tantes tardes sola». Així va començar Rosa a explicar-nos on és ara: a punt de volar, arrencant des del terra. I les ales són el seu nou disc, 'Kairós'. Hem vist doncs una Rosa renaixent. Sincera. Entregada. Il·lusionada. Animosa. O sigui, en fase d'enlairament. No ens ha explicat en aquest primer capítol quin tipus de perdigonada del passat la va ferir. Ni qui va prémer el gallet. Potser ens ho explicarà en pròximes entregues. Però en aquest dia a dia que les càmeres ens mostren hem intuït alguna cosa. Potser quan es va trobar amb la seva amiga, i també cantant, Geno Machado, que va recordar: «Mai hem parlat a fons d'aquells anys d''Operación Triunfo'. Va ser meravellós però érem uns titelles. Després de l'èxit ens van ficar en una sala i ens van dir: tu ets empresa, i tu una altra empresa, i tu una altra..., i de sobte érem empresàries sense saber el que era això». Efectivament, eren molt joves. Estaven molt verds quan els va arribar aquell èxit apoteòsic. Rosa va advertir, amb humor, que quan va entrar a l'Academia d''O.T'. mai s'havia depilat les cames. «Allà vaig descobrir els meus pèls. ¡Eren molt gruixuts! ¡Semblava el Macario!». ¡Ahhh! Algun dia ens haurà d'explicar Rosa tot el que va descobrir a 'O.T'. Des d'aquí li desitjo que arribi a volar alt. S'ho mereix. A més de tenir una veu prodigiosa, sempre transmet aquell clima, aquella sensació, que només són capaces d'irradiar les bones persones.
