Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal.
Després de 35 anys, el cop del 23-F llangueix a la tele. Gairebé ja no suscita interès. A El intermedio (La Sexta) van tocar el tema, però recorrent a l'arxiu, al musical que ja van emetre el 2009, aquell en què sortia Wyoming difressat de Tejero i un cor de companyes li cantaven el xotis «¿Dónde vas con tricornio y pistola / dónde vas teniente coronel?». Tampoc va ser excitant el treball de carrer preguntant a la joventut què els suggereix la frase «¡Se sienten, coño!». Molts no sabien ni què era, i algun va tenir l'ocurrència de pensar que la frase no es va pronunciar i que el que va dir el tinent coronel al Congrés va ser «A Déu poso per testimoni: ¡mai més tornaré a passar gana!». O sigui, com si tot aquell tejerazo amb elefant blanc inclòs fos un episodi que es va endur el vent. Buenafuente, per la seva part (Late Motiv, #0, Movistar+), també es va referir a l'assumpte. Va ser breu. Una pinzellada aproximant el cop a l'univers dels joves followers que avui viuen penjats de la xarxa. És a dir, si el 1981 haguessin existit els telèfons mòbils, Tejero i la seva tropa haurien estat tota l'estona fent-se selfies i transformant el cop en trending topic. Resumint: l'agudesa televisiva sobre el 23-F, a 35 anys vista, ha minvat enormement. Discrepo no obstant dels ingenus que creuen que tot allò avui és pura fullaraca que el vent s'ha emportat definitivament. Error. Han passat 35 anys, sí, però encara sobrevolen misteris, opacitats, sobre aquell succés.
