Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal
Moren tots dos de manera trista. L'emperador, i la sèrie sobre la seva vida. TVE ha liquidat d'una tacada els dos últims capítols de Carlos, Rey Emperador. Se'ls ha tret de sobre com qui treu la pols d'una manta espolsant-la, perquè l'audiència que aconseguien no arribava, ni de bon tros, a la que va aconseguir la sèrie històrica anterior, Isabel. Home, tractant-se de la gran televisió pública d'Espanya, que hagin liquidat d'aquesta manera l'emperador Carles V és senyal que els temps de glòria hispànica declinen. ¡Ahh! Deu ser que estic contagiat pels cops d'actualitat, però tot em sembla que entronca amb l'actual situació política. El treball del jove actor Álvaro Cervantes, interpretant l'emperador, no ha sigut un encàrrec senzill. Diuen que fins i tot es va haver d'aprimar 10 quilos per donar versemblança als últims dies de Carles V. Es mor, al monestir de Yuste, més sol que un mussol. Endrapava de mala manera, això sí, però no li feia profit. La malaltia el minava per dins. I a sobre la gota, que és el mal dels rics que es passen el dia de tiberi en tiberi. L'únic que està al seu costat quan expira és un nen, Jeromín, un fill que va tenir amb l'alemanya Barbara Blomberg practicant aquell esport tan típic dels reis d'anar escampant fills bastards pel món. I l'emperador, fet una coca i moribund, al veure que només compta amb l'afecte del bastard, li canvia el nom i l'apadrina. Va acabar sent Joan d'Àustria, governador dels Països Baixos. Escènicament parlant, aquest final de capítol, i de sèrie, ha sigut digne. Retrata bé la lúgubre soledat de qui va reunir un imperi que no va poder disfrutar mai. En tot cas, el va disfrutar el seu hereu, Felip II. Sembla que sobre aquest últim TVE medita fer una altra sèrie de seguida. ¡Ah! Veurem què expliquen de la seva relació amb Catalunya.
